EQUIP

Immaculada Socias Batet va cursar la llicenciatura d’Història Moderna i Contemporània a la Universitat de Barcelona i posteriorment va realitzar  Història de l’Art a la mateixa Universitat. Des del 1990 va ser  professora i investigadora del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona on ha  impartit cursos de  Història de l’Art dels segles XVII i XVIII; Història del Gravat;  i  Història  Social del Col·leccionisme d’Art.

Inicialment va orientar la seva recerca cap al món del gravat català i el  1990 va presentar la seva Tesis Doctoral sobre  Els Abadal. Un llinatge de gravadors. El fons de la Biblioteca de Catalunya, recerca  guardonada amb el Premi Oms i de Prat de Manresa. Algunes altres obres que ha publicat en aquest camp han estat:  Les Marques de Fàbrica de Manresa (Manresa, Centre d’Estudis del Bages, 1991); Les Beceroles Tabel·làries de la Biblioteca de Catalunya. Sobre un alfabet i catecisme de la primera meitat del segle xvi (Barcelona, Biblioteca de Catalunya, 1992); «À propos des images populaires. Quelques aspects de l’estampe populaire catalane et son rapport avec la France du xviie siècle» (Nouvelles de l’Estampe, Bibliothèque Nacional de France, París, octubre - novembre 2000); Els impressors-gravadors Jolis/Pla i la cultura gràfica a Catalunya en els segles xviii xviii (Barcelona, publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2001); «The Workshop of Pere Abadal» (Print Quarterly, Londres, desembre 2004); «Catalunya i Europa. Una cultura gràfica compartida als segles xvii i xviii», i «Quotidianitat i memòria visual a la Catalunya de l’època moderna», dins de  Els Tresors de la Col·lecció de Joan Amades (Barcelona, Ara Llibres, 2009);  «The engraving of the “Monstruous Tartar” of the Biblioteca de Catalunya and Count Miklos Zrinyi (1620-1664). The construction of a political and cultural myth», a Generali e mendicanti, attori e sovrani. Ritratti nelle stampe a larga diffusione dal xvii al xx secolo (Bassano dal Grappa, 2011). El fons documental d’Antoni Olle Pinell a l’Arxiu Comarcal del Baix Penedès. El Vendrell: Consell Comarcal del Baix Penedès, 2014.

Cal esmentar també la seva recerca dins de l’època del Renaixement: «L'incoronazione della Vergine», a Luca Cambiaso. Un maestro del Cinquecento europeo (Milà, Silvana, 2007); «Antonio Agustín y Luca Cambiaso. Algunos interrogantes entorno de la pintura ‘Oración del Huerto’ de la capilla del Santísimo Sacramento de la catedral de Tarragona», a Convegno di studio "La maniera di Luca Cambiaso. Confronti, spazio decorativo, tecniche"(Gènova, Università degli Studi, 2007); «Verdades y enigmas en torno de unas pinturas de Antonio Agustín Albanell (Zaragoza, 1517 - Tarragona, 1586) en la Capilla del Santísimo Sacramento de la Catedral Metropolitana de Tarragona», a La "Maniera" di Luca Cambiaso. Confronti, spazio decorativo, tecniche (Gènova, Università degli Studi di Genova, 2008); «The power of the images in Antonio Agustín’s “Diálogos de Medallas inscriciones y otras antiguedades (1587)”» (American Journal of Numismatics, American Numismatic Society, Nova York, 2012); “Algunas reflexiones en torno de los dibujos de Annibale Carracci en Le Arti di Bologna de 1740”, dins de Jornada Cientifica y presentación del libro en Homenaje al profesor  José  Maria Luzón  Nogué. Madrid: Universidad Complutense, 2015;” Annibale Carracci. Simon Guillain. Le Arti di Bologna,  dins Els tresors de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2016.

Cal destacar també diverses contribucions de l’època del Barroc : «El món del comerç artístic a Catalunya al segle xvii. Els contractes entre els pintors Joan Arnau Moret i Josep Vives amb el negociant Pere Miquel Pomar» (Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, Barcelona, 2000); «Joan Arnau Moret (1603-1690), un pintor català retrobat» (Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Barcelona, 1999); Contribució sobre el pintor vallenc Jaume Pons i Monravà (Valls, Centre d’Estudis Vallencs, 2005);  «Els dies i les hores. Objectes d’art i valors en els interiors domèstics de la Barcelona del segle xvii», a Barcelona 1700 (Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2012);  contribució a  les Joies del Barroc. Del Reneixement i del Vuit-cents. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2015; “La recepción de Bartolomé Esteban Murillo en Cataluña, una cuestión sorprendente (1888-1936)”. Congreso Internacional sobre Murillo ante su IV Centenario.  Sevilla: Ayuntamiento de Sevilla, 2018 (en prensa).

Ha gaudit de nombrosos premis per la seva recerca sobre la Història Social del Col·leccionisme, particularment entre Catalunya i els Estats Units d’Amèrica,  atorgats per la Universitat de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, el Institut Ramon Llull i el Ministerio de Economia y Competividad, entre altres institucions.

Ha realitzat nombroses estades de recerca als Estats Units d’America. L’any 2003 va ser Visiting Professor a la CUNY (Universitat de la Ciutat de Nova York). Durant diversos anys  ha estat  Visiting Scholar del Institute of Fine Arts (IFA) de la New York University. Cal esmentar tambe que ha desenvolupat una llarga i fructífera recerca a la  Hispanic Society of America, a la Frick Collection i al  Metropolitan Museum of Art de Nova York, entre altres institucions. Algunes de les següents publicacions són fruit d’aquesta recerca: «The monument erected in Barcelona in 1954 in honor of Archer Milton Huntington, the founder of the Hispanic Society of America, and his wife, Anna Hyatt Huntington, the eminent sculptress», a Conflictes bèl·lics, espoliacions, col·leccions (Barcelona, Universitat de Barcelona, 2009); «La relació entre Josep Pijoan Soteras (1881-1963) i Archer Milton Huntington (1870-1954)» (e-art Documents, Barcelona, 2009); La correspondencia entre Isidre Bonsoms y Archer Milton Huntington. Una colección de libros antiguos y objetos de arte (Barcelona, Reial Acadèmia de Bones Lletres, 2010); «Contribución al conocimiento del periodo americano de Josep Pijoan Soteras», Revista de la Escuela Española de Historia y Arqueología en Roma, Roma, 2010; «El reverso de la historia del arte. Agentes y marchantes en la España de los siglos xix y xx», dins de   La dispersión del arte hispánico en el extranjero (Barcelona, Universitat de Barcelona, 2011); De les Exposicions d’Art del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1926; El Vendrell, 1927; Vilanova i La Geltrú,1029. Vilafranca del Penedès, Institut d’Estudis Penedesencs, 2012;  Agentes, marchantes y traficantes de objetos de arte (1850-1950)(Gijón, Trea, 2012); «Ideologia i valors a les exposicions de la Hispanic Society: 1909-1925» dins de El arte hispánico en las exposiciones internacionales.Circulacion, valores y representatividad. Milan: Hugony Editore, 2014; «Josep Pijoan y Francesc Cambó. Notas para una historia del coleccionismo» (e-art Documents, Barcelona, 2013); Nuevas fuentes documentales para la interpretación del levantamiento de la colección Deering de Sitges en 1921 (Gijón, Trea, 2013), «Contribució al coneixement de l’etapa americana de Josep Gudiol Ricart i la seva relació amb Walter William Spencer Cook» ”, dins de Antiquaris, experts, col·leccionistes i museus (Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona, 2013);  “Archer Milton Huntington (1875-1955) mecenazgo,  coleccionismo  y comercio del arte” dins de Perspectivas y reflexiones sobre el coleccionism de Archer Milton Huntington. Cuadernos de Arte e Iconografia. Madrid, Tomo XXIV, numero 47, 2015;  “L'incautació i expoliació de la Vi·la Irenea de Francesc Cambó a Abazia, avui Opatija (Croacia)” dins de El revers de la Història de l'art. Gijon: Trea, 2015;  “Les pintures murals de San Pedro de Arlanza al Museu dels Cloisters de Nova York” dins de Agents i Comerç d’art. Noves Fronteres. Gijon: Trea, 2016;  “Vicissituds de la col·leccio de Francesc Cambo i Batlle durant  el seu exili (1936-1947)”. “Vicissituds de la col·lecció de Francesc Cambo i Batlle durant  el seu exili (1936-1947)”. Barcelona: Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2018. Barcelona: Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2018.

Cal esmentar que ha estat investigadora  de mes de vint   Grups i Projectes de Recerca, entre els que cal destacar: «Tresors, marxants, col·leccions. El diàleg artístic entre Espanya i Amèrica, 1850-1950» (SGR de la Generalitat de Catalunya, 2009-2013), «L’art hispànic fora d’Espanya. Exposicions, col·leccions i diplomàcia, 1850-1950» (Ministeri de Ciència i Innovació, 2010-2013);”La dispersión del arte europeo fuera de sus fronteras: colecciones, exposiciones, comercio del arte. El diálogo artístico y cultural con América, 1900-1989 (Ministerio de Economia y Competividad), 2014-2016. Així mateix tambe ha estat  directora de la Revista Digital  e-artDocuments del Departament d’Art de la Universitat de Barcelona, publicació dedicada a la HIstòria social del col·leccionisme d’art.

Des de l'any 2021 és membre corresponent de la Reial Academia de Bones LLetres de Barcelona. Es membre del Institut Catala de Recerca en Patrimoni Cultural i actualment la seva recerca esta centrada en la Història Social del Col·leccionisme d’Art constituïda per diverses branques entre les que destaquen l’estudi de les col·leccions; els col·leccionistes; el comerç de l’art;  les vicissituds de les col·leccions; les col·leccions i conflictes bèl·lics; les exposicions d’art.