CAP ALS ORÍGENS DE PALAMÓS I VILA-ROMÀ
Al llarg de la història el territori avui inclòs en el municipi de Palamós s’ha estructurat a través d’entitats molt diferents i amb noms ben variats. Sabem que, entre el 1940 i el 1941, el municipi fins aleshores independent de Sant Joan de Palamós va ser annexionat al de Palamós. Però, quines entitats existien abans de la formació d’ambdós municipis i del de Vall-llobrega al segon terç del segle XIX? La batllia jurisdiccional, nascuda a la fi del segle XIII, abarcava aquests tres territoris o s’estenia més enllà fins a Calonge i Fitor? Els límits dels municipis provenen dels de les parròquies bessones de Santa Eugènia de Vila-romà i Sant Mateu de Vall-llobrega, documentades des del segle XIII, i la Santa Maria de Palamós, formada al segle XV? Quin paper van exercir els castells de Sant Esteve de Mar, Vila-romà i el misteriós castell Maur? Va existir un ‘palau’ en època musulmana? I de les vil·les romanes, què n’ha quedat dos mil anys després? El poblat ibèric de Castell tenia un abast territorial similar al del municipi de Palamós? I, reculant encara més, els monuments megalítics que trobem a les Gavarres ja marcaven el territori d’una comunitat?
Des del Neolític, a mesura que el nombre de la població creixia i les societats esdevenien més complexes internament, ha calgut definir, cada vegada amb més precisió, els límits de l’espai ocupat per cada comunitat humana per separar-la dels veïns. Prendre en consideració les marques que han separat el territori de Palamós dels de Sant Joan, fins el 1942, Vall-llobrega, Calonge, Fitor i Mont-ras,[1] ajuden a entendre que la gent d’aquest territori ha viscut entre dos pols oposats: d’una banda, el rerepaís rural i forestal que s’enfila des de la plana de l’Aubi cap als contraforts de les Gavarres; de l’altra, el mar, una porta oberta al comerç i a la comunicació amb llocs llunyans, però també l’entrada de molts perills i amenaces. Mirant cap al futur, aquest coneixement pot reforçar el sentiment col·lectiu de pertinença i d’arrelament a una terra.
[1] El present estudi deu molt a Pere Trijueque, tant als seus treballs d’història com a les observacions efectuades a un article previ del 2008. Volem, amb aquestes pàgines, retre-li homenatge per la seva tasca per a la història de Palamós, els pobles de l’entorn i la seva gent. En relació a les fites del municipi, cf. Trijueque, El termenal....
