L'ICRPC obtè un ajut I+D amb 96.000€

L’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC) desplegarà durant quatre anys un ambiciós projecte sobre l’impacte de la guerra civil en la configuració dels museus a Catalunya.

El projecte, liderat per Gemma Domènech, directora de l’ICRPC, està format per  18 investigadors de diverses universitats i museus catalans.

L’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural és capdavanter i referent a Catalunya en l’estudi de la destrucció i salvaguarda del patrimoni cultural a Catalunya.

El projecte ha rebut 96.437 € de finançament del Ministerio de Ciencia e Innovación per al seu desplegament.

Fruit de la seva llarga experiència i trajectòria en la recerca sobre la destrucció i salvaguarda del patrimoni artístic durant la Guerra Civil, l’ICRPC posa en marxa aquest mes de setembre un treball de quatre anys de durada, que permetrà conèixer el destí acabada la guerra de les obres salvaguardades pel govern de la Generalitat.

Els efectes devastadors de la Guerra Civil espanyola sobre el patrimoni cultural són ben coneguts, com també ho són les polítiques desplegades pel govern de la República i el de la Generalitat a Catalunya per a la protecció dels tresors artístics i científics, públics i privats. Tot i això, l'etapa posterior a l'exili de les institucions republicanes, amb l'assimilació del patrimoni cultural per part del franquisme, és l'etapa on queden més dubtes per resoldre. Avançant cap a un nou horitzó en el coneixement dels efectes del conflicte bèl·lic sobre el patrimoni, s’estudiarà l'actuació del Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional (SDPAN) a Catalunya. Aquest servei comença les seves actuacions coincidint amb la caiguda de Lleida (abril, 1938) per continuar avançant fins a l'ocupació total de Catalunya (febrer, 1939). Al final de la guerra va ser l'organisme responsable del patrimoni i, per tant, dels dipòsits artístics reunits pel govern republicà i la seva posterior devolució i distribució.

Conèixer amb detall les actuacions de l'SDPAN a Catalunya durant la Guerra Civil amb l'avanç del front, així com en el primer període del franquisme és el pas següent i la conseqüència directa dels treballs realitzats fins ara per l’ICRPC i els investigadors que aplega aquest projecte. Amb IGUEMUS. El impacto de la guerra civil en la configuración de los museos en Catalunya. Trazabilidad, localización y destino de los bienes culturales salvados, es podrà completar el retrat d'un dels períodes més convulsos per als béns culturals. Restablir l'itinerari complet que van patir aquestes obres té a més una derivada important. Bona part dels fons museístics actuals estan conformats per obres cedides en dipòsit per l’SDPAN, però desproveïdes de la documentació que n'expliqui la procedència, impedint-ne l'òptima catalogació. Singularitzar aquestes obres traçant l'itinerari que van seguir des del juliol del 1936 fins al seu ingrés als museus, permetria documentar procedències fins avui ignorades. Alhora, l'anàlisi d'aquests fons permetrà avançar en el coneixement de la formació de bona part de les col·leccions contingudes als museus catalans. I alhora confirmar una de les hipòtesis de treball del present projecte. Més enllà de les pèrdues i destruccions àmpliament estudiades, el cataclisme de la Guerra Civil va tenir una derivada que no s'ha tingut prou en compte fins ara. La base de les col·leccions de bona part dels museus d'avui està formada per les obres reunides pels republicans i ingressades per les autoritats franquistes. Estem davant un tema fonamental per a la història del patrimoni de Catalunya i dels seus museus. Un tema que a Catalunya no s'ha tractat abans i que el seu estudi permetrà, en un futur, establir paral·lelismes amb altres territoris de l'Estat espanyol i fins i tot amb altres conflictes de caràcter internacional.

L'anàlisi de les polítiques patrimonials desplegades per les noves autoritats posarà al descobert l'impacte propagandístic que van tenir les accions dutes a terme pels agents de l'SDPAN. És a dir, el discurs elaborat al voltant de la recuperació patrimonial i la seva materialització. 

Alhora, es recuperaran trajectòries personals i professionals fins avui ignorades d'homes i dones que van treballar en la protecció dels béns culturals durant la República i el primer franquisme.

Membres del projecte

• Gemma Domènech Casadevall (ICRPC), Dra. en Història de l'Art, especialista en patrimoni cultural i Guerra Civil, amb les seves derivades destrucció, salvaguarda i exili dels seus protagonistes. Exerceix com a professora associada a la Universitat de Girona.
• Joaquim Nadal i Farreras (ICRPC), Catedràtic emèrit d'història contemporània de la Universitat de Girona. És especialista en història de Catalunya i especialment en les polítiques de salvaguarda del patrimoni artístic dutes a terme pel govern republicà.
• Saida Palou Rubio (ICRPC), Dra. en Antropologia social i cultural, ha treballat sobre les actuacions propagandístiques durant la guerra i la postguerra relacionades amb el patrimoni cultural.
• Xavier Ulled Beltran (ICRPC), Dr. en Història, la seva tesi doctoral i diverses publicacions ho avalen com a especialista en la història dels museus i les col·leccions de ciències naturals
• Eduard Caballé Colom (ICRPC), Graduat en història i Màster en Gestió Cultural, desenvolupa la recerca sobre la gestió del patrimoni per part del primer franquisme a través de l'organisme de l'SDPAN en el marc del seu projecte de tesi.
• Rebeca Saavedra Arias (Universitat de Cantàbria), Dra. en Història Contemporània, especialista en la gestió del patrimoni artístic durant la Guerra Civil i l'anàlisi de la destrucció del patrimoni historicoartístic en contextos bèl·lics, així com l'examen de les polítiques de protecció i conservació desenvolupades per les elits culturals.
• Carmen Berlabé Jové (Museu Diocesà de Lleida), Dra. en Història de l'Art, Conservadora del Museu Diocesà de Lleida, és especialista en els efectes de la Guerra Civil sobre el patrimoni artístic de la diòcesi de Lleida.
• Àngels Casanovas (Museu d’Arqueologia de Catalunya), Llicenciada en Història, Conservadora del Museu d’Arqueologia de Catalunya i responsable de l’Arxiu històric i fotogràfic, que, entre altres, inclou el Fons del Servei de Defensa del Patrimoni Artístic Nacional. Experta en la salvaguarda de les col·leccions d'arqueologia durant la Guerra Civil, ha estat comissària de l'exposició Arqueologia a l'exili.
• Miquel Serrano Jiménez (Museu Memorial de l’Exili), Llicenciat en Història de l’Art, Conservador del Museu Memorial de l’Exili, expert en les rutes de frontera i en els itineraris del patrimoni artístic durant el final de la Guerra Civil.
• Teresa Ferrè (Universitat Autònoma de Barcelona), Dra. en Història de l'art i especialista en fotoperiodisme i propaganda al període d'entreguerres.
• Jordi Font (Universitat Autònoma de Barcelona), Dr. En Història Contemporània, ha estat director del Memorial Democràtic (2019-2021) i del Museu Memorial de l’Exili (2008-2019), és especialista en estudis sobre el primer franquisme.
• Carles Freixes (Museu Diocesà i Comarcal de Solsona), arquitecte tècnic i director del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, bon coneixedor de la història del museu i, especialment de les seves vicissituds durant la postguerra.
• Mercè Gracia (Universitat de Barcelona), Dra. en Història de l'Art, especialista en la gestió del patrimoni durant la Guerra Civil i els usos polítics.
• Alfons Martínez, Dr. Història de l'Art, especialista en la protecció del patrimoni i els dipòsits republicans a la zona nord-est.
• Patxi Ocio, Dr. Història de l'Art, la seva tesi versa sobre la destrucció i protecció del patrimoni artístic a la zona de Barcelona.
• Yolanda Pérez Carrasco, Dra. en Història de l'Art, investigadora especialitzada en el col·leccionisme artístic i la seva afectació pels conflictes bèl·lics.
• Immaculada Real (Universitat Complutense de Madrid), Dra. Història de l'Art, la seva investigació gira entorn del patrimoni artístic i el seu exili.
• Immaculada Socias Batet (Universitat de Barcelona), Dra. Història de l'Art, professora emèrita d'Història de l'Art, amb una llarga trajectòria acadèmica a l'estudi del col·leccionisme d'art.
• Antonio Rojas Rabaneda (ICRPC). Tècnic de la Unitat de Projectes i Comunicació de l’ICRPC. Professor associat de la Universitat de Girona. Historiador i arqueòleg especialitzat en patrimoni cultural i arqueologia. Llicenciat en Historia i Màster en gestió del Patrimoni Cultural en l’àmbit local.

Finançament: Projecte concedit en el marc dels ajuts competitius “Generación del conocimiento” adreçat a projectes I+D.  Finançat pel Ministerio de Ciencia e Innovación, la Agencia y del Fondo Europeo de Desarrollo Regional, en el marc del programa “Ayudas 2021 a Proyectos de generación de conocimiento del Programa Estatal para Impulsar la Investigación Científico-Técnica y su Transferencia, del Plan Estatal de Investigación Científica, Técnica y de Innovación 2021-2023”.