L’anàlisi de les audiències permet entendre millor els perfils, motivacions i experiències dels visitants, facilitant el disseny d’estratègies per fomentar un accés més inclusiu i participatiu.
En els darrers anys, s’han desenvolupat models normalitzats de recollida de dades que han esdevingut estàndards de referència en el sector patrimonial. Aquest treball ha permès generar estudis quantitatius i qualitatius sobre la participació cultural, les dinàmiques de visita i l’impacte social dels equipaments patrimonials. També s’han impulsat metodologies innovadores per a l’anàlisi dels públics digitals i per a l’avaluació de programes educatius i iniciatives de participació comunitària.
Aquesta recerca té una aplicabilitat directa en la planificació i la gestió patrimonial, ja que proporciona informació rellevant per a la presa de decisions en museus i institucions culturals. La formació i capacitació dels professionals del sector també ha estat un eix clau, a través de seminaris, publicacions i eines de treball que afavoreixen la incorporació de la perspectiva dels públics en les polítiques patrimonials.
Finalment, el treball en xarxa i la col·laboració amb altres institucions, tant a nivell local com internacional, han reforçat el posicionament d’aquesta línia de recerca en el debat global sobre els públics del patrimoni i el seu paper en la construcció d’una societat més participativa i conscient del seu llegat cultural.