INSTITUT CATALÀ DEL PATRIMONI CULTURAL

L'Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC)

Creat el 2006 per la Generalitat de Catalunya i la Universitat de Girona l’Institut Català de Recerca en el Patrimoni Cultural vol situar l’herència rebuda, el pòsit del temps i de les civilitzacions, el fil de la memòria, al centre de la seva activitat.

 

Actualment, des de l'any 2013.  l'ICRPC està dirigit pel Professor Dr. Joaquim Nadal i amb la direcció tècnica del Dr. Joan Bosch. Des de l'any 2013 l'Institut ha incorporat noves línies d'estudi seguint la projecció a nivell internacional des d'una recerca realitzada des de Catalunya.

 

El centre va comptar en la fase inicial (2007-2013) amb la direcció del Dr. Gabriel Alcalde i la direcció tècnica del Dr. Josep Burch període en el que es van desplegar les primeres línies de recerca.


 

Atorguem al patrimoni cultural una dimensió universal i ens fixem tant en el patrimoni material com en el patrimoni immaterial i seguim les directrius de la Unesco en aquesta matèria i de tots els organismes internacionals entre d’altres l’ICOM.

 

El patrimoni és el testimoni que ens ha pervingut de l’evolució de les societats humanes i té un valor documental, físic i immaterial, que ens ajuda a identificar i definir el perfil de les civilitzacions i de les societats.

 

A Catalunya el rastre i els vestigis acumulats adquireixen una dimensió singulatr associada a l’evolució històrica, social, institucional i cultural del nostre territori. Jaciments, monuments i equipaments defineixen una xarxa nodrida i notable que expressa els successius processos de patrimonialització.

 

L’ICRPC orienta la seva recerca a aquest patrimoni. Al seu estudi, als seus usos, als nous processos de patrimonialització, als públics que hi venen i a la captació de nous públics.

 

La recerca bàsica s’acompanya de recerca aplicada i combinades busquen disposar de les eines bàsiques per definir un mapa, un repertori, un inventari, i la corresponent catalogació del patrimoni català i es proposa la seva difusió, estudi i internacionalització.

 

Treballs propis amb les línies de recerca del seu equip i els seus membres i encàrrecs d’institucions i particulars conformen el bagatge dels prop de deu anys d’existència de l’Institut i la definició de les seves línies de futur.

 

I no ens oblidem de la necessària i imprescindible socialització i comunicació de la recerca envers la societat, amb projectes i actuacions que des del centre realitzem i que potenciarem.

 

Amb seu a Girona i vocació de cooperació institucional amb tots els centres de recerca i les institucions acadèmiques de Catalunya i internacionals l’ICRPC, amb una línia de publicacions pròpia, vol ser present de forma activa en la definició del discurs bàsic sobre patrimoni cultural, entès com una peça essencial de la dimensió cultural i històrica de Catalunya.

Objectiu de l'institut

Ser un centre de referència en el camp de la recerca en patrimoni cultural a través del treball científic basat en criteris d’excel·lència i l’obertura i interrelació de l’Institut amb altres grups de recerca que operen tant en el camp del patrimoni cultural com en altres àmbits científics.


linies

QUÈ FEM?

La nostra missió

A partir de la recerca en patrimoni cultural, aportar a la societat, i d'una manera especial a la societat catalana, elements d'anàlisi sobre la seva herència històrica i cultural i sobre les seves relacions socials actuals i futures.




Grup de Recerca en Patrimoni Cultural de Catalunya

Nom del grup: Grup de Recerca en Patrimoni Cultural de Catalunya. Modalitat: Grup de recerca preconsolidat (GRPRE).

Referència:  2017 SGR 00835. Investigador principal: Joaquim Nadal i Farreras.

Entitat finançadora: AGAUR, Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), Generalitat de Catalunya;

Membres: Joaquim Nadal Farreras, Joan Bosch Ballbona, Gemma Domènech Casadevall, Saida Palou Rubio, Antonio Rojas Rabaneda, Xavier Ulled Bertran.

Col·laboradors: Nina Krammerer, Rosa Maria Gil, Mauro Salis.

Durada: 01/01/2017-31/12/2021


Objectiu 1

Impulsar una recerca d’alt nivell en patrimoni cultural.

El primer objectiu del grup de recerca està vinculat a l’elaboració de treballs científics de qualitat centrats en el camp del patrimoni cultural, tant aquells que tenen com a objectiu principal l’ampliació de les fronteres del coneixement, sense relació directa amb la producció de serveis relacionats, com aquells que poden tenir una aplicació directa per part de les institucions i ens que operen en aquest camp.

Per efectuar això el grup impulsarà la captació i atracció de talent, especialment pel que fa els investigadors sèniors i postdoctorals.

En el context d’aquesta recerca el grup es donarà a conèixer a conèixer a  institucions i entitats nacionals i internacionals. La visualització del treball del grup de recerca ha de permetre establir vincles amb aquesta agents amb l’objectiu d’impulsar la recerca i la seva aplicació en el camp del patrimoni cultural. Aquests vincles són els que aportaran valor social a l’activitat que realitza el grup, la qual cosa permetrà assolir el valor afegit necessari per tal de consolidar el grup de recerca com un equip de referència en el camp del patrimoni cultural.

 

Objectiu 2

Potenciar programes de formació d'alt nivell especialitzats en el camp del patrimoni cultural en general o en qualsevol dels seus àmbits.

Un dels objectius del grup és la formació d’alt nivell en patrimoni cultural. Aquest objectiu es concreta amb la participació dels membres del grup en la formació permanent i reglada que s’efectuï a les universitats de Catalunya i a nivell internacional en aquest camp. L’establiment d’una col·laboració estable i duradora amb les universitats catalanes per al desenvolupament d’estudis de postgrau en el camp del patrimoni cultural serà un dels objectius del grup en aquesta etapa.

 

Objectiu 3

Incrementar la valorització del patrimoni cultural en la comunitat científica i en la societat en general a fi d’incidir en la realitat actual.

Un dels objectius pel període 2017-2021 serà la transferència del coneixement des del grup de recerca cap a la societat. Per això, el grup, durant aquesta etapa, es dotarà dels instruments necessaris per fer efectiva aquesta transferència. En aquest línia, l’ús de les TIC esdevindrà fonamental per arribar al màxim de persones i territoris però també haurà d’anar acompanyada d’activitats que podem considerar més tradicionals on el contacte amb el capital humà que podrà aportar el grup ha de ser fonamental per assolir aquest objectiu estratègic.

 

Objectiu 4

Creació de xarxa amb altres centres de Catalunya que treballin en l’àmbit del patrimoni cultural i iniciar el desenvolupament de relacions amb centres d’Espanya, Europa i d'arreu del món que treballin en aquest àmbit.

En aquest període el grup establirà vincles amb centres, l’objectiu dels quals sigui o bé la recerca en patrimoni cultural o la producció de serveis en aquest mateix àmbit. Aquesta relació, que ha de ser intensa en el territori català, també ha de tenir el seu corresponent a nivell internacional, especialment l’europeu. En l’àmbit català, la participació conjunta entre investigadors del grup i professionals del camp del patrimoni cultural ha de fer possible situar el grup en una posició de lideratge. Pel que fa l’àmbit internacional, la possibilitat de participar conjuntament amb projectes europeus, especialment en el marc d’Horizon 2020,  i també la d’oferir la possibilitat de participar investigadors d’altres països en la recerca efectuada en el marc del grup enriquirà i potenciarà, per tant, la recerca pròpia.

 

Objectiu 5

Internacionalització de la recerca realitzada pel Grup de Recerca.

Els resultats de la recerca obtinguts pels investigadors de el grup de recerca no tenen un objectiu estrictament local sinó que és obvi que la seva recerca s’ha de moure en paràmetre territorials més amplis, per l’enriquiment de la pròpia recerca que aquest fet aportarà. Per tant, en aquest període 2017-2021 el grup impulsarà la internacionalització de la recerca efectuada pels investigadors de l’ens a través de la concreció de línies d’actuació que permetin assolir aquest objectiu.

Paraules clau: Patrimoni cultural, patrimoni històric, patrimoni artístic, patrimoni etnològic, patrimoni literari, art en perill, reutilització del patrimoni, canvi d'usos del patrimoni

 

La pròpia naturalesa de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (centre CERCA i Institut universitari de la UdG) i les seves dimensions modestes faciliten la identificació entre els components científics de l’Institut i el Grup de Recerca. Pel determini mateix de la creació de l’Institut el patrimoni esdevé el subjecte principal de l’activitat de recerca i transferència del grup.

 

Entenem el patrimoni en un sentit ampli, material i immaterial, i encarem recerques vinculades al sentit del patrimoni i la seva evolució en l’àmbit de Catalunya, a la gestió del patrimoni i dels equipaments patrimonials i a l’aprofundiment en el coneixement de l’herència rebuda (cultural heritage, seria l’expressió anglosaxona), del pòsit cultural i material dipositat i seleccionat per la humanitat en un àmbit territorial concret. En aquest sentit patrimoni i identitat esdevenen peces fonamentals del coneixement de Catalunya i la seva pròpia evolució històrica. La trajectòria d’un territori aglutinat per la llengua, el dret, i un sistema social i econòmic amb especificitats notables vertebra una recerca sobre la petjada històrica de les successives etapes de la presència i l’acció humanes a Catalunya.

 

Des d’aquesta base i amb aquest plantejament que per a l’ICRPC és ampli i omnicomprensiu, el Grup de Recerca que proposem es disposa a crear bases de dades, fonts de coneixement i d’interpretació, i línies de treball per abastar les vicissituds del patrimoni cultural català. El motor de la recerca és establir una relació dialèctica entre l’estat actual del patrimoni català (estat de conservació, de divulgació, de coneixement, d’identificació) i una perspectiva retrospectiva que permeti acreditar els processos de destrucció, desaparició, venda i conservació, protecció i salvaguarda.

 

Les idees bàsiques sobre “l’art en perill” i la “Protecció i salvaguarda del patrimoni” són un esquema senzill sobre el qual desenvolupar un estudi aprofundit tant de la pròpia evolució i consciència de la noció del patrimoni, com de les conseqüències que aquesta mateixa evolució ha comportat pel bagatge del patrimoni artístic català. Episodis com les desamortitzacions, les guerres carlines, la Setmana Tràgica o la Guerra Civil

marquen moments culminants de grans trasbalsos del patrimoni conegut, conservat i desaparegut. El comerç de l’art s’afegeix a aquests moments més destructius amb una persistent merma del patrimoni conegut i la seva corresponent dispersió. En contraposició el catalanisme polític, històricament, ha fet de l’estudi, conservació, preservació i divulgació patrimonials un eix de la política de modernització que ha impregnat tot el segle XX.

 

L’estudi integrat, i comparatiu, de les destruccions i de la protecció permet establir un corpus del patrimoni conegut i del patrimoni conservat com a dues cares d’una mateixa realitat cultural. En aquest sentit la Guerra Civil, la corresponent revolució, i les seves conseqüències concentren el gruix dels treballs endegats i en curs atenent a la gran quantitat d’evidències documentals i fotogràfiques que permeten establir un balanç i un coneixement. El fet que per als anys de la República i la Guerra la Catalunya estatutària tingués un marc competencial específic atribueix a la nostra recerca l’originalitat i l’especificitat del cas català en relació a altres grups de recerca que es plantegen qüestions similars i de la mateixa envergadura, si bé en alguns casos de naturalesa diversa, a la resta d’Espanya.

Així la recerca es proposa d’establir una base de dades comparativa de l’estat actual de l’art i el patrimoni en relació comparativa amb el conegut amb anterioritat a la guerra civil, amb recurs a les grans col·leccions fotogràfiques de principi del segle XX.

 

Es proposa analitzar i fer el repertori del marc legal, de les iniciatives legislatives i de les

cristal·litzacions institucionals successives de les polítiques de patrimoni.

Es proposa aprofundir en el coneixement de les vicissituds, les alternances i les accions empreses en moments de convulsió i de crisi per tal d’anul·lar o reduir els efectes devastadors d’una conjuntura històrica concreta.

 

Es proposa avançar en el coneixement, i en l’establiment de les biografies dels personatges implicats en les polítiques de patrimoni i salvaguarda tant des de la vessant política com des de la vessant professional i des de la vessant de la societat civil a través d’entitats o grups de voluntaris.

 

Es proposa aprofundir en el coneixement específic de l’evolució del patrimoni barroc a Catalunya. Fixant cronologia, autoria, escoles, tendències, tallers, famílies, itineraris, estirant retrospectivament el fil del que ara es conserva, del que sabem que va existir i de les riquíssimes bases documentals que ens proporcionen pistes sobre aspectes desconeguts d’aquest art en el cas de Catalunya.

 

L’oportunitat de conèixer i inventariar el barroc andorrà o el barroc de la Catalunya Nord ens proporciona el positiu del negatiu de la situació al Principat on la proporció entre el conegut i el conservat és molt més desfavorable.

 

Es proposa aprofundir en l’estudi de les conseqüències de la guerra i de l’exili en la producció intel·lectual i científica del professional del patrimoni i dels perfils professionals de l’àmbit del patrimoni arquitectònic, monumental i documental represaliat o exiliat.

 

Aquests objectius es desplegaran, entre d’altres amb les següents accions:

 

- L’exploració sistemàtica dels arxius notarials per identificar encàrrecs i contractes artístics.

- L’exploració de les col·leccions fotogràfiques i/o documentals que es conserven al MNAC, a l’arxiu Mas, a l’arxiu de la Diputació de Barcelona, a l’arxiu de l’IEC, a l’Arxiu Nacional de Catalunya, l’arxiu del CEC. el Fons Josep Salvany i Blanch de la Biblioteca de Catalunya, el fons fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), el del Servei de Patrimoni de la Diputació (en part heretat de l’Institut d’Estudis Catalans), el monumental de l’Institut Amatller d’Art Hispànic (de tots el més concorregut pels recercadors culturals i el més divulgat), el de l’Arxiu de Valentí Fargnoli a Girona, Cèsar Martinell a Valls, a més dels molts fons locals i propis dels arxius comarcals que encara estan per analitzar –o identificar. Cal afegir col·leccions internacionals a París, Londres, Edimburg i Amsterdam per establir un catàleg monumental fotogràfic que ha de donar peu a la relació de l’art conservat i l’art destruït.

- L’exploració dels arxius diocesans, de les diòcesis catalanes, per tal d’establir la formació de les col·leccions en els actuals museus diocesans en un procés de concentració i acumulació dels bens dispersos amb anterioritat.

- Explorar els fons generals, dipositats en arxius públics o encara en mans de particulars i familiars i que es relacionen amb la producció, gestió i estudi del patrimoni cultural català.

 

Per acabar, l’activitat del grup vol culminar l’activitat amb accions de caràcter divulgatiu en el marc de la política de comunicació i socialització que ha desenvolupat en els tres darrers anys, detallades en aquest formulari i en les memòries anuals del centre.

Grup de Recerca en Patrimoni Cultural de Catalunya

Frase Negra