Metodologia i pla de treball
1
Quan el patrimoni arqueològic s’utilitza en territoris on aquest constitueix un dels principals elements d’identificació del seus habitants i, a més, aquesta relació té una llarga trajectòria.
Per treballar aquest punt s’utilitza el cas de la colònia grecoromana d’Empúries, (L’Escala, Girona). La singularitat d’aquest punt recau en ser l’únic jaciment arqueològic de la península ibèrica on es combinen les restes d’una ciutat grega (Emporion) i d’una ciutat romana (Emporiae), i constitueix, per tant, un punt de referència bàsic per entendre el llegat de les civilitzacions clàssiques a la nostra cultura. Avui dia, Empúries és un dels museus i jaciments arqueològics més visitats de Catalunya.
2
Quan el patrimoni arqueològic s’utilitza en territoris on la valorització patrimonial es basa en altres tipus d’elements.
Per a aquesta anàlisi es treballa a partir de l’estudi de la utilització i conceptualització del patrimoni arqueològic en espais naturals protegits en els quals el patrimoni arqueològic és poc conegut i utilitzat. De forma concreta s’analitzen dos espais protegits limítrofs i d’ús públic, però de diferents característiques: el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (Girona) constitueix un espai en el qual la investigació arqueològica ha tingut un impuls especial en l’última dècada; en aquesta zona s’estudia la sostenibilitat de la utilització del patrimoni arqueològic generat per la investigació arqueològica com a oferta dirigida als visitants de l’exterior. El segon espai analitzat és l’Espai d’Interès Natural de l’Alta Garrotxa (Girona). Aquesta zona, que ha estat estudiada des del punt de vista arqueològic des de principis dels anys 80, s’utilitza com a espai d’estudi per analitzar la relació de la comunitat que viu sobre el territori amb el seu patrimoni arqueològic.
3
Quan la utilització del patrimoni arqueològic constitueix especialment un recurs turístic.
Per analitzar aquesta situació, es treballa de forma concreta a la Costa Brava, un territori que constitueix un destí turístic conegut universalment. En aquesta zona es troben importants jaciments arqueològics (per exemple Empúries, Ullastret, Roses, o la vila romana dels Ametllers a Tossa de Mar) que promouen la projecció turística, però que a més s’incorporen als productes turístics i a l’oferta de les diferents poblacions de la zona, així com els nombrosos elements arqueològics amb diferents graus d’intervenció (jaciments museïtzats, rutes, centres d’interpretació, museus...).
4
Quan la valorització del patrimoni arqueològic es produeix recentment.
Resulta especialment interessant per aquest projecte, l’estudi de la relació patrimoni arqueològic societat en una situació en què el procés d’activació patrimonial està en ple desenvolupament. Per a l’anàlisi d’aquest tipus de relació, es recorre a un cas concret del patrimoni arqueològic de les comarques de Girona, al jaciment arqueològic de Sant Julià de Ramis, excavat per un equip de la Universitat de Girona en col·laboració amb l’Ajuntament d’aquest municipi des de l’any 1996 i en part museïtzat l’any 2007.
