La Jornada es dedica a l’impacte dels museus i, més concretament, a l’impacte social dels museus. L’interès en dedicar la Jornada d’enguany a l’impacte, i la manera o les eines per a mesurar aquest impacte, rau fonamentalment en el fet que enguany l’OPPCC, per encàrrec del Servei de Museus i Protecció de Béns Mobles de la DG de Patrimoni Cultural, ha posat en marxa la fase test del Baròmetre Social dels Museus (BSM), concretament la fase test de l’anàlisi quantitativa del BSM.
29 de novembre 15:00 - 18:40 h (en línia)
30 de novembre 9:00 - 14:30 h (Auditori del MACBA)
Tal com diu John Falk en el seu últim llibre “El valor dels museus” els museus són percebuts com nice but not necessary, és a dir, amables, agradables, simpàtics però no necessaris. De les seves paraules se’n desprèn que els museus necessiten explicar els beneficis que aporten, no només per les funcions canòniques que tradicionalment desenvolupen (adquirir, conservar, documentar, investigar, exposar....), sinó també pels impactes positius que aporten a la societat. La recent redefinició de museu per part de l’ICOM recull aquesta tendència que ha anat creixent en els últims anys.
La Jornada es dedica a l’impacte dels museus i, més concretament, a l’impacte social dels museus. L’interès en dedicar la Jornada d’enguany a l’impacte, i la manera o les eines per a mesurar aquest impacte, rau fonamentalment en el fet que enguany l’OPPCC, per encàrrec del Servei de Museus i Protecció de Béns Mobles de la DG de Patrimoni Cultural, ha posat en marxa la fase test del Baròmetre Social dels Museus (BSM), concretament la fase test de l’anàlisi quantitativa del BSM.
El BSM va ser dissenyat per Margarida Loran entre 2018 i 2020 amb la participació de 6 museus que van col·laborar en la definició dels 36 indicadors que conformen l’aproximació quantitativa. El projecte del BSM també considera una fase qualitativa que està metodològicament per definir amb l’objectiu d’avaluar l’impacte de casos concrets.
La fase quantitativa es basa en una metodologia bàsicament auto-avaluativa, doncs els museus aporten dades sobre els recursos que disposen, les activitats que desenvolupen i els resultats que obtenen amb els diversos projectes que han posat en marxa en diversos àmbits.
Tal com Álvaro Fierro presenta en el seu treball “La evaluación y el impacto”, els possibles objectius i beneficis que aporta l’avaluació de l’impacte són: Verificar, assegurar i millorar la qualitat de les activitats desenvolupades. Aprendre per al futur. Ajudar en la presa de decisions futures. Rendir comptes, argumentar els beneficis dels museus davant de les administracions públiques i privades que aporten finançament.
La Jornada es divideix en dues parts:
Conèixer l’impacte social que generen els museus no només serveix com una eina d’advocacy, és a dir, per explicar d’una manera sistemàtica i global els beneficis socials que generen els museus (que és uns dels objectius centrals del BSM), sinó que també ha de servir d’ajuda i suport per a que els museus disposin d’eines que els permetin mesurar i avaluar els seus impactes en les comunitats i els territoris en els que actuen. I aquesta avaluació pot ser la base per poder conèixer l’eficàcia i l’eficiència socials dels seus projectes i com a eina de suport a la revisió continuada del seu planejament i de l’assignació dels recursos que dediquen als diversos projectes que desenvolupen.
©Museu Marítim de Barcelona. Foto: Pere de Prada.
Institut Català de Recerca en
Patrimoni Cultural ICRPC
icrpc@icrpc.cat
Tel. 972 486 158
Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya
observatoridepublics@icrpc.cat
Tel. 972 486 158