ACTUALITAT

TORNAR
estudi-del-mobiliari-barroc-de-la-farmacia-esteva-de-llivia-s-xvii-xviii
19.06.2023 - ACTES

Estudi del mobiliari barroc de la farmàcia Esteva de Llívia (s. XVII-XVIII)

El projecte realitzat per l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural que té per objectiu desenvolupar l’estudi historicoartístic del conjunt moble de l’antiga farmàcia Esteve de Llívia, ara al Museu Municipal de Llívia (Cerdanya).

 

El projecte dut a terme s’emmarca en el conveni signat entre l’Institut Català de Recerca en Patrimoni cultural i el Museu Municipal de Llívia consistent en la recerca i anàlisi del conjunt de l’antiga farmàcia Esteva de Llívia.

Al Museu Municipal de Llívia es conserva el conjunt moble d’època moderna procedent de la farmàcia que va regentar la família Esteva des del primer terç del segle XVIII fins al 1926. Per una banda, destaca un conjunt de vint-i-set caixes policromades d’autor desconegut, que presenta una iconografia única amb el retrat de figures de sants i santes, i altres personatges històrics. Per altra banda, s’hi conserven dos cordialers barrocs, un provinent de la farmàcia de Llívia, i l’altra de la farmàcia Martí de Puigcerdà. Ambdós s’han atribuït al taller dels escultors Josep i Pau Sunyer, i se situen en una cronologia aproximada del primer terç del segle XVIII, coincidint amb la regència del primer apotecari de la família, Jaume Esteva Sala.

L’estudi ha consistit en l’anàlisi històrica i artística del conjunt (fusteria, escultura, policromia, etc.) i la descripció de les peces, per tal d’aportar noves reflexions entorn d’aquests objectes i exposar algunes dades que permetin afinar la seva anàlisi historicoartística.

El resultat d’aquesta recerca ha permès afegir noves referències documentals que reforcen algunes hipòtesis sobre l’origen d’aquell establiment, així com altres informacions inèdites entorn d’apotecaris i personatges vinculats a oficis de la salut, com adroguers, cirurgians, o doctors en medicina, que serviran per explicar el context històric de la farmàcia Esteva a la Cerdanya a principis del segle XVIII.

Frase Negra