IGUEMUS. El impacto de la guerra civil en la configuración de los museos en Catalunya. Trazabilidad, localización y destino de los bienes culturales
Els efectes devastadors de la Guerra Civil espanyola sobre el patrimoni cultural són ben coneguts, com també ho són les polítiques desplegades pel govern de la República i el de la Generalitat a Catalunya per a la protecció dels tresors artístics i científics, públics i privats. Tot i això, l'etapa posterior a l'exili de les institucions republicanes, amb l'assimilació del patrimoni cultural per part del franquisme, és l'etapa on queden més dubtes per resoldre. Avançant cap a un nou horitzó en el coneixement dels efectes del conflicte bèl·lic sobre el patrimoni, s’estudiarà l'actuació del Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional (SDPAN) a Catalunya. Aquest servei comença les seves actuacions coincidint amb la caiguda de Lleida (abril, 1938) per continuar avançant fins a l'ocupació total de Catalunya (febrer, 1939). Al final de la guerra va ser l'organisme responsable del patrimoni i, per tant, dels dipòsits artístics reunits pel govern republicà i la seva posterior devolució i distribució.
Conèixer amb detall les actuacions de l'SDPAN a Catalunya durant la Guerra Civil amb l'avanç del front, així com en el primer període del franquisme és el pas següent i la conseqüència directa dels treballs realitzats fins ara per l’ICRPC i els investigadors que aplega aquest projecte. Amb IGUEMUS. El impacto de la guerra civil en la configuración de los museos en Catalunya. Trazabilidad, localización y destino de los bienes culturales salvados, es podrà completar el retrat d'un dels períodes més convulsos per als béns culturals. Restablir l'itinerari complet que van patir aquestes obres té a més una derivada important. Bona part dels fons museístics actuals estan conformats per obres cedides en dipòsit per l’SDPAN, però desproveïdes de la documentació que n'expliqui la procedència, impedint-ne l'òptima catalogació. Singularitzar aquestes obres traçant l'itinerari que van seguir des del juliol del 1936 fins al seu ingrés als museus, permetria documentar procedències fins avui ignorades. Alhora, l'anàlisi d'aquests fons permetrà avançar en el coneixement de la formació de bona part de les col·leccions contingudes als museus catalans. I alhora confirmar una de les hipòtesis de treball del present projecte. Més enllà de les pèrdues i destruccions àmpliament estudiades, el cataclisme de la Guerra Civil va tenir una derivada que no s'ha tingut prou en compte fins ara. La base de les col·leccions de bona part dels museus d'avui està formada per les obres reunides pels republicans i ingressades per les autoritats franquistes. Estem davant un tema fonamental per a la història del patrimoni de Catalunya i dels seus museus. Un tema que a Catalunya no s'ha tractat abans i que el seu estudi permetrà, en un futur, establir paral·lelismes amb altres territoris de l'Estat espanyol i fins i tot amb altres conflictes de caràcter internacional.
L'anàlisi de les polítiques patrimonials desplegades per les noves autoritats posarà al descobert l'impacte propagandístic que van tenir les accions dutes a terme pels agents de l'SDPAN. És a dir, el discurs elaborat al voltant de la recuperació patrimonial i la seva materialització.
Alhora, es recuperaran trajectòries personals i professionals fins avui ignorades d'homes i dones que van treballar en la protecció dels béns culturals durant la República i el primer franquisme.