El patrimoni de Síria i la salvaguarda de l'art a la guerra civil
150 persones assisteixen al seminari El Patrimoni Cultural en temps de conflictes
El seminari, organitzat per l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC), que dirigeix Joaquim Nadal, va despertar la curiositat de més 150 persones, que durant tota una jornada van assistir a les diverses comunicacions presentades.
La dramàtica situació a Síria
La situació del patrimoni a Síria va ser un dels eixos principals de l’acte. Diversos investigadors que han treballat a territoris sirians van fer un recorregut per l’abans i després de la guerra. El patrimoni sirià ha patit una destrucció molt accentuada tot i que es difícil avaluar l’impacte total, segons es va concloure en el marc del seminari. Jaciments arqueològics, monuments, museus i edificis històrics han patit una accentuada destrucció.
Diversos investigadors que han treballat a territoris sirians van fer un recorregut per l’abans i després de la guerra. Juan José Ibañez, (investigador científic de la Institució Milà i Fontanals-CSCI), Miquel Molist, (catedràtic de la UAB) i Isbeer Sabine (president de la ONG Heritage for Peace) van evidenciar com el patrimoni sirià ha patit una destrucció molt accentuada tot i que es difícil avaluar l’impacte total. Jaciments arqueològics, monuments, museus i edificis històrics han patit una accentuada destrucció. Les comunicacions presentades van evidenciar que tot i la dramàtica situació, els esforços de moltes persones per salvaguardar elements patrimonials han possibilitat limitar alguns danys especialment en col·leccions de museus.
La situació del Patrimoni Cultural durant la Guerra Civil
Un altre bloc del seminari es va dedicar a la salvaguarda del patrimoni durant la guerra civil, amb casos concrets a les comarques gironines. Les comunicacions presentades van evidenciar els esforços de moltes persones per salvaguardar elements patrimonials davant els perills de destrucció.Joaquim Nadal, Joan Bosch i Gemma Domènech, professors de la Universitat de Girona i investigadors de l’ICRPC, van exposar la situació i la salvaguarda del patrimoni durant la Guerra Civil, on destacaren actuacions especifiques a les comarques gironines.
Joan Bosch, professor titular d’Art Modern de la Universitat de Girona i director tècnic de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, va aportar una reflexió “quantitativa” i “qualitativa” sobre els efectes de la sistemàtica devastació del patrimoni artístic i litúrgic conservat per les institucions religioses que va tenir lloc entre 1936 i 1939 que vol complementar els enfocaments que historiadors i antropòlegs, fonamentalment, han dirigit a un fenomen de destrucció intencionada que condiciona moltíssim la nostra mirada sobre la història de l’art i que n’ha marcat extraordinàriament la historiografia. Bosch destacà que un acostament com el proposat contribueix a la visibilitat de l’enorme i esfereïdora magnitud de les pèrdues patrimonials ocasionades, a mostrar aquell dramàtic moment de la història espanyola i catalana com un dels grans episodis de la “història natural de la destrucció”, per dir-ho amb la coneguda expressió de W. G. Sebald, que acompanya la història del patrimoni.
Joaquim Nadal, catedràtic d’Història Contemporània de la UdG i director de l’ICRPC subratllà que el cas de Girona és una bona oportunitat per revisar les situacions i actuacions a la rereguarda durant la Guerra civil i "ajuda a desmentir els plantejaments simplistes i primaris que identificaven només antagonismes ideològics i identitaris, o que desqualificaven la violència com a simples actes de vandalisme". Després de constatar la destrucció evident i objectiva cal analitzar la multiplicitat de causes que ho expliquen. "I és evident ─segueix Nadal─ també que com succeí en d’altres moments revolucionaris el principi de la destrucció va trobar des del mateix camp el contrapunt de la conservació, preservació i valorització del patrimoni amb un sentit modern i molt actual".
Gemma Domènech, investigadora de l’ICRPC i professora associada de la UdG, destacà que la "La sublevació militar del 18 de juliol de 1936 va desfermar la resistència”. La ira i la violència indiscriminades es van barrejar amb la revolució i el poble armat va constituir un poder paral·lel, els Comitès antifeixistes. En els primers dies la fúria iconoclasta va cremar i destruir esglésies i béns mobles. A Girona els mateixos Comitès van constituir la Comissió de Patrimoni Artístic i Arqueològic (1936-1938) que va fer actuacions de salvaguarda i ordenació. Progressivament les institucions van recuperar la iniciativa i els decrets de confiscacions van permetre concentrar moltes obres d'art tot evitant-ne la destrucció i la dispersió.
Francisco Gracia, professor de la UB, va complementar aquest primer apartat del seminari amb una ponència sobre la protecció del patrimoni artístic durant la Guerra Civil.
Finalment, Joaquín Ruiz de Arbulo (Catedràtic de la URV i investigador de l’ICAC) va intervenir amb un projecte a Albània i Kosovo en la valoració del seu patrimoni monumental. La República d'Albània i la veïna República del Kosovo són en l'actualitat dos estats colindants amb la Comunitat Europea els territoris dels quals inclouen un molt ric patrimoni arqueològic i artístic amb diversos llocs i monuments reconeguts com a Patrimoni de la Humanitat. Un projecte europeu Tempus dirigit des de la Universitat de Chieti-Pescara per la Prof. Sara Santoro proporciona a les Universitats albaneses de Scutari/Schöder i Durazzo/Durres i a la Universitat kosovar de Prizren suport acadèmic per desenvolupar màsters especialitzats en gestió turística i del Patrimoni.
"Monuments Men" a la Guerra Civil espanyola i a l'actual conflicte sirià
El seminari evidencià que tant a la guerra civil espanyola com a l'actual conflicte sirià tenen un fort protagonistes els respectius "Monuments Men" impulsors de la protecció del patrimoni cultural davant d'un allau destructiu.
Aquest seminari forma part de les iniciatives de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural per promoure el debat científic, en aquesta ocasió posant l’accent en la situació del Patrimoni Cultural en temps de conflictes. El seminari és una activitat en el marc del programa SUMA de la institució CERCA on participen l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC), l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES).
En la organització d'aquest fòrum també ha participat la Institució Milà i Fontanals del CSIC i la ONG "Heritage for Peace" i ha rebut el suport de l'Obra Social "la Caixa" i la Diputació de Girona.
El debat historiogràfic sobre els usos, la destrucció i la protecció del Patrimoni Cultural en temps de guerra és un debat de permanent actualitat. L’estudi de les actituds iconoclastes en els contextos bèl·lics i/o revolucionaris ha esdevingut un dels eixos d’aquest debat. L’associació massa primària entre iconoclasme i bandolisme ha deixat pas progressivament a anàlisis més complexos sobre el simbolisme de l’art i el patrimoni i la seva associació amb el poder. Les guerres del segle XX són un testimoni evident d’aquesta qüestió oberta i les guerres del segle XXI la demostració més palpable que aquest és un problema encara no resolt.
