Joaquim Soler Subils
Arqueòleg especialitzat en la prehistòria catalana i de l’occident saharià. La seva trajectòria com a investigador s’inicià amb una beca predoctoral de la Generalitat a la Universitat de Girona, seguida per una beca postdoctoral del Ministerio de Educación y Ciencia a la Universitat de Túbinga (Baden-Wüttemberg) i s’afermà un contracte postdoctoral a Girona dins el programa Beatriu de Pinós. Finalitzada aquesta etapa ha treballat en l’administració pública, prosseguint les seves activitats de recerca en el marc dels projectes propis de la Universitat de Girona i, des de l’any 2023, com a investigador de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural.
Dirigeix les intervencions arqueològiques a la cova de l’Arbreda de Serinyà i impulsa els estudis dels materials recuperats en el passat a les coves del Reclau Viver i de Mollet III. Aquest conjunt de béns patrimonials permeten comprendre l’evolució cultural i natural al Mediterrani Occidental durant els darrers 140.000 anys. Dins aquest àmbit cal posar de relleu la seva participació en la identificació dels individus més antics de la nostra espècie i alhora els primers exemples de comportament funerari a Catalunya.
També disposa d’experiència en la difusió i la patrimonialització dels béns culturals en l’àmbit de l’arqueologia i la prehistòria. És autor del projecte museològic i participa en l’equip que remodela el discurs i la presentació museogràfica del Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà.
La seva tesi doctoral (qualificada d’excel·lent cum laude i mereixedora del Premi Extraordinari de Doctorat de la Universitat de Girona - 2005) la dedicà a l’estudi de la pintura rupestre del Zemmur (Sàhara Occidental). Dins aquest àmbit de la prehistòria sahariana, treballa en la documentació i estudi del ric i alhora fràgil patrimoni d’art rupestre prehistòric d’aquest país, al mateix temps que ha participat en diverses intervencions arqueològiques, totes elles incloses en les línies de cooperació científica de la UdG amb la població refugiada del Sàhara Occidental.
Ha participat en la remodelació del discurs i la museografia del Museu Nacional del Poble Sahrauí i en missions internacionals de Nacions Unides per a la restauració del patrimoni rupestre afectat per les circumstàncies especials del conflicte en què està immers aquest país. Actua com a expert de l’ICOMOS per a l’art rupestre del Sàhara Occidental i com a avaluador de la World Heritage Unit (UNESCO) sobre candidatures nord-africanes a susceptibles d’entrar a la Llista del Patrimoni Mundial, així com també de treballs d’investigació per encàrrec de revistes indexades.
Disposa d’experiència professional en l’àmbit de l’administració pública dins el sector del patrimoni arxivístic i cultural. Des de l’any 2008, és professor associat de Prehistòria a la Universitat de Girona.
Producció acadèmica:
