Joaquim Soler Subils

És un investigador especialitzat en prehistòria sahariana i de l'occident saharià. Des del 2023 és investigador consolidat de l'ICRPC-CERCA i en coordina les línies de recerca relatives al patrimoni arqueològic. El 2005 obtingué el títol de doctor per la Universitat de Girona, on des de 2008 també hi imparteix docència com a professor associat.

A Catalunya dirigeix les intervencions arqueològiques a la cova de l’Arbreda i forma part de l'equip que estudia els materials de la resta de jaciments de Serinyà. La majoria de les seves aportacions s'han dedicat a l'estudi de la seqüència del paleolític mitjà, així com també a les primeres evidències de comportaments funeraris per part de l'Homo sapiens a Catalunya durant el gravetià. Ha participat en l'equip que ha renovat el discurs i la presentació museogràfica del Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà, on anteriorment també havia treballat en múltiples activitats de difusió patrimonial.

Com a especialista en l'art rupestre i la prehistòria de l'antiga colònia espanyola del Sàhara Occidental, ha efectuat els primers estudis sobre un conjunt nombrós de jaciments de pintura rupestre i ha impulsat diverses intervencions arqueològiques, totes elles en col·laboració amb les autoritats sahrauís. La seva tesi doctoral (qualificada d’excel·lent cum laude i mereixedora del Premi Extraordinari de Doctorat de la Universitat de Girona - 2005) ha establert la seqüència de la pintura rupestre de la regió del Zemmur. En aquest àmbit saharià, ha participat en la remodelació del discurs i la museografia del Museu Nacional del Poble Sahrauí i en missions internacionals de Nacions Unides per a la restauració del patrimoni rupestre afectat per les circumstàncies especials del conflicte en què està immers aquest país. També ha actuat com a expert de l’ICOMOS per a l’art rupestre del Sàhara Occidental i com a avaluador de la World Heritage Unit de la UNESCO com a avaluador de candidatures africanes en procés d'incorporació a la Llista del Patrimoni Mundial.

La seva trajectòria com a investigador s’inicià amb una beca predoctoral de la Generalitat a la Universitat de Girona, seguida per una beca postdoctoral del Ministerio de Educación y Ciencia a la Universitat de Túbinga (Baden-Wüttemberg) i s’afermà un contracte postdoctoral a Girona dins el programa Beatriu de Pinós. Finalitzada aquesta treballà com a funcionari per l’administració local en l'àmbit de la gestió cultural i l'arxivística, tasques que compaginà amb les activitats de recerca i docència fins a la seva incorporació actual a l'ICRPC-CERCA.