Oberta la convocatòria per al Congrés Cruïlles 2026, que es celebrarà a Barcelona els dies 28, 29 i 30 de gener de 2026

La Segona República va significar un punt d’inflexió en la protecció i gestió del patrimoni cultural. A Catalunya es va produir un esforç per modernitzar i institucionalitzar les polítiques de gestió i salvaguarda del patrimoni mitjançant l’organització de serveis i l’aprovació d’un marc legislatiu que ho fes possible. Culminant un llarg procés iniciat el 9 de juny de 1931 amb la creació del Consell de Cultura, el 28 de març de 1934 el Parlament català va aprovar la Llei del Servei de Biblioteques, Arxius i Museus del Patrimoni Històric, Artístic i Científic de Catalunya. Precisament en aquest context de posada en valor del patrimoni cultural, el país es va haver d’enfrontar a un dels moments més desoladors per a la seva salvaguarda. La revolució social que va seguir el cop d’estat del 18 de juliol de 1936 va desencadenar una onada iconoclasta contra el patrimoni de l’Església i algunes col·leccions particulars, amb unes pèrdues molt importants.

A aquestes caldria sumar, mesos més tard, les destruccions provocades pels bombardejos feixistes a mesura que avançava el front de guerra. Amb tot, la sensibilitat de la societat i el marc legislatiu existent van fer possible una resposta ràpida i efectiva. El govern català va desplegar un ampli programa per protegir arxius, obres d’art i col·leccions científiques. Amb la col·laboració de tècnics, polítics i voluntaris, al llarg dels tres anys del conflicte la Generalitat va dur a terme incautacions preventives d’edificis i col·leccions, va crear dipòsits de salvaguarda i va organitzar complexos trasllats per evacuar el patrimoni a mesura que avançava el front.

Aquestes mesures innovadores i modernes contrastaven amb les polítiques portades a terme pel bàndol rebel, que l’any 1938 va crear el Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional (SDPAN). Aquest organisme, tenia com a objectiu prendre el control del patrimoni protegit pels republicans en els territoris ocupats per l’exèrcit franquista. L’SDPAN serà el responsable de desfer els dipòsits republicans i retornar les obres als seus llocs d’origen. Retorns que no sempre es van produir. A través de cessions en dipòsit el franquisme nodreix les col·leccions de molts museus i institucions públiques, on avui moltes d’elles romanen. En la cruïlla històrica República-Franquisme amb la Guerra Civil com a xarnera, s’entrecreuen dues visions del patrimoni que determinaran el destí dels monuments, museus i col·leccions catalanes.