L’activitat etnològica als museus catalans als anys 40

Descripció general

En aquest treball analitzem el paper que l’etnologia tingué en els museus catalans en la dècada dels anys 40. És en el marc d’aquests anys, també, que l’etnologia tenia un paper destacat en la cultura catalana. Personalitats com Joan Amades –folklorista autodidacte, que fou nomenat conservador del Museu de les Indústries i Arts Populars–, o Ramon Violant Simorra –etnògraf que centrà gran part dels seus estudis en la regió dels Pirineus i que també fou conservador del Museu de les Indústries i Arts Populars–, tingueren una importància cabdal per al curs de l’etnologia catalana.

Investigadors: Gabriel Alcalde i Maria de Lluc Serra

Objectius

Conèixer i analitzar el paper que l’etnologia tenia en la societat catalana de la postguerra, i les tasques portades a terme pels principals etnòlegs del moment.

Estudiar com l’etnologia es veia reflectida en els museus creats a l’època a través de l’anàlisi de tres casos paradigmàtics: el Museu d’Arts i Indústries Populars, el Museu Etnològic de Barcelona, i el Museu Folklòric de Sant Pere de Ripoll.

Metodologia i pla de treball

Consulta dels arxius dels museus per tal de realitzar un complet buidatge documental.

Entrevistes als treballadors del museus, que ens permetran recollir informació directa sobre l’origen, la creació i la continuïtat de les col·leccions etnològiques existents al museu.

Anàlisi i estudi de les principals personalitats que, en la dècada dels anys 40, col·leccionaren, estudiaren i finalment cediren objectes del patrimoni etnològic als museus catalans.

Estudi de la situació general dels museus catalans als anys 40, amb especial èmfasi a la creació de col·leccions etnològiques i al paper que l’etnologia jugava en la societat d’aquells anys, i per extensió, als museus.

Elaboració d’una conclusió final, en la qual demostrarem l’important pes de l’etnologia des de la perspectiva museística.