La museïtzació i/o adequació dels jaciments arqueològics a Europa.

L’adequació dels jaciments arqueològics és una acció sobre el patrimoni arqueològic que gaudeix d’una llarga tradició però que s’ha vist incrementada notablement en els darrers anys. Aquest increment es pot explicar per motius ben diversos, entre els quals no són gens estranys els vinculats al turisme. Tanmateix, no és aquesta l’única causa que ho explica, ja que en altres casos l’adequació està estretament vinculada al seu aprofitament com a espai d’ús públic. Aquestes òptiques han condicionat els models i tipus d’adequació: ordenació dels espais, recorreguts, punts d’estada i recepció, cobertura dels espais, etc. Partint d’aquesta situació, el projecte posa en comú les diferents propostes que s’han executat amb la finalitat de tipificar-les per analitzar les causes que les han motivat i les conseqüències que se n’han derivat.

Identificar les causes de l’ordenació dels jaciments arqueològics.

Identificar els criteris tècnics d’ordenació dels espais arqueològics.

Tipificar les variants de l’ordenació dels espais.

Vincular les adequacions dels espais arqueològics amb el seu ús i els seus resultats.

La primera part del treball consisteix en la identificació dels jaciments arqueològics que han estat museïtzats a Europa, vinculant-les a diferents moments de la història de la conservació i restauració dels espais arqueològics.

Un cop identificades, la següent fase del pla de treball consisteix en la documentació individualitzada de cadascuna d’elles, posant en especial èmfasi en els criteris d’ordenació dels espais.

El tercer pas és la interrelació entre aquesta adequació i l’ús donat amb els resultats d’aquesta utilització en comparació als objectius inicials.