Reflejos de lo sagrado. El ciclo del retablo en Cataluña, del final de la Edad Media al Academicismo.
Programa: Convocatoria 2020 «Proyectos de I+D+i». Modalitat Proyectos Coordinados.
Coordinadors: Dr. Joan Bosch, Dr. Francesc Miralpeix, Dr. Rafael Cornudella, Dr. Mariano Carbonell. Període: 2021-2024. Participants UdG-ICRPC: Equip d'investigació. Dr. Joan Bosch (IP), Dr. Francesc Miralpeix (IP), Joaquim Nadal , Rosa Creixell. Equip de treball: Adrià Vázquez, Anna Nadal Sara Montroig, Francisco Agustí, Mauro Salis.
Import
33.800 € (UdG), 36.000 (UAB).
Descripció del projecte
El projecte Reflexos del sobrenatural. El cicle del retaule a Catalunya, de la fi de l'Edat Mitjana a l'Academicisme sorgeix de la rica experiència que el grup coordinat atresora a l'estudi de les arts figuratives a Catalunya des del final de l'edat mitjana fins a la fi del segle XVIII i dels seus avatars patrimonials, posada de manifest en diversos projectes ministerials i autonòmics, en nombroses publicacions, al comissariat de diverses exposicions, a l'organització de seminaris, etc. Al llarg de 3 de 35 dels anys, una part considerable de les aportacions de l'equip coordinat ha tingut el retaule i els seus oficis com a objectiu, sigui en estudis de caràcter monogràfic, sigui en el context d'investigacions sobre autors vinculats al gènere, sigui a el marc de treballs sobre la cultura religiosa, és a dir en enfocaments interessats per qüestions d'iconografia. Entre altres aportacions, els materials obtinguts han permès la creació d'un entram d'informacions dens i la construcció d'un marc metodològic i crític que ha enriquit el coneixement del panorama artístic tardogòtic i, sobretot, ha contribuït decisivament a la normalització historiogràfica del gran cicle de l'època moderna a Catalunya després de dècades de minusvaloració.
Ara bé, com més avancem i aprofundim en l'estudi d'aquest gènere artístic, se'ns apareix més complex i polièdric. Més possibilitats de recerca i transferència es revelen. Cada pas, cada salt historiogràfic, cada lectura de la bibliografia referida al tema a altres territoris espanyols i de l'Europa catòlica tardomedieval i moderna, revela nous enfocaments i perspectives, proposa noves mirades i noves estratègies de lectura i, per què no, ens recorda que malgrat els nostres coneixements, a l'estudi del retaule a Catalunya existeixen encara escenaris molt poc explorats i que si aconseguim aclarir-los encara més estarem en òptima disposició per proposar una lectura integral del fenomen de la retablística (tipologia, funció, elaboració, recepció, gènere i avatars) a l'antic Principat de Catalunya, una demarcació que per a l'etapa abordada inclou els territoris que van passar a sobirania francesa a partir del tractat dels Pirineus del 1659.
I com més avancem, més sentit veiem a acceptar el repte d'explicar-ho globalment. Es tracta d'un gènere --més potser que una tipologia--, de manufactura sumptuària i simbòlica que al llarg de cinc segles va presidir la vida quotidiana i festiva dels nostres avantpassats, constituint part del seu paisatge bàsic, alhora físic i espiritual , visual i religiós, cultural i monumental. Parlem de la manufactura artística que a l'escenari del Principat va centrar la major part de l'activitat dels tallers d'escultors i pintors, però també de dauradors i assembladors, tots amb les dinàmiques gremials respectives; el llibre monumental on van deixar constància de les seves creences i visions sobrenaturals i, finalment, d'una obra sovint col·lectiva que va desafiar l'enginy de pintors, escultors i tracistes, va absorbir quantitats ingents de recursos financers i va implicar una xarxa complexa de relacions humanes. Un escenari sobre el qual els éssers humans van veure reflectit i van interactuar amb “la seva” més enllà a l'interior dels espais sagrats. Un gènere, finalment, que va patir les terribles destruccions provocades durant la Guerra Civil i que, simètricament, va ser objecte de decisives operacions de salvaguarda. Unes i altres marquen encara avui dia la gestió patrimonial i en particular la de les col·leccions de molts dels nostres museus. I un món, a més a més, on el reflex de la participació de la dona i la possibilitat de lectura des d'una perspectiva de gènere és un gran repte per conèixer i explorar.
Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya
observatoridepublics@icrpc.cat
Tel. 972 486 158