Laura Moll Orfila

És graduada en Història de l’Art a la Universitat de Girona (UdG) dins l’itinerari patrimonial-diacrònic (2019-2023). Durant aquest període ha participat en les intervencions arqueològiques de la Vil·la Romana de Pla de l’Horta (Sarrià de Ter) i de la necròpolis dels Sants Metges (Sant Julià de Ramis). També ha realitzat pràctiques extracurriculars a la Catedral de Girona, on ha treballat com a tècnica de patrimoni en la realització de feines d’inventari i documentació en els magatzems del Museu de la Catedral.  Ha dedicat el seu treball de final de grau a pintura pompeiana sota el títol El programa iconogràfic de la Casa dels Vettii, Pompeia (2023).

Una vegada finalitzat el grau, ha cursat el màster de Recerca en Humanitats, menció en Arqueologia, a la universitat de Girona (2023-2024). Les pràctiques del màster les ha realitzades al Laboratori d’Arqueologia i Prehistòria de la Universitat de Girona. El treball de final de màster ha consistit en la revisió arqueològica i artística de la basílica paleocristiana des Fornàs de Torelló (Maó, Menorca) titulat La basílica d’es Fornàs de Torelló (Menorca). Revisió i noves interpretacions del jaciment paleocristià des d’un punt de vista arqueològic i artístic. Aquest treball ha estat presentat en les VIII Jornades Predoctorals de la Universitat de Girona i a les XV JIA (Jovenes Investigadores en Arqueología).  

Ja com a professional del patrimoni arqueològic ha treballat a la Basílica des Cap des Port de Fornells a Menorca (2024), a la Vil·la romana del Collet (Sant Antoni de Calonge) (2024) i a la Vil·la Romana del Pla de l’Horta (2025). També ha treballat en l’àmbit de la difusió del patrimoni amb l’Agència de Menorca Talaiòtica.

Actualment ha iniciat una tesi doctoral L’accessibilitat al patrimoni arqueològic de Catalunya a partir dels models virtuals: béns, equipaments i usos socials dins el programa de doctorat Ciències Humanes, del Patrimoni i de la Cultura de la Universitat de  Girona en el marc d’una beca IFUdG finançada per ICRPC. Entre altres aspectes, aquest treball analitzarà com ha evolucionat l’accessibilitat al patrimoni arqueològic gràcies als models virtuals popularitzats durant les darreres dècades i fins a quin punt això ha comportat una millora en el coneixement i l’ús del patrimoni per part de la ciutadania.

ORCID: https://orcid.org/0009-0009-7483-2620