Reflejos de lo sagrado. El ciclo del retablo en Cataluña, del final de la Edad Media al Academicismo
Reflejos de lo sagrado. El ciclo del retablo en Cataluña, del final de la Edad Media al Academicismo. Convocatoria 2020 «Proyectos de I+D+i». Modalitat Proyectos Coordinados.
Coordinadors: Joan Bosch, Francesc Miralpeix, Rafael Cornudella, Mariano Carbonell. Període: 2021-2024. Import: 33.800 € (UdG), 36.000 (UAB).
MEMBRES DEL PROJECTE UdG-ICRPC
JOAN BOSCH BALLBONA (Investigador Principal)
FRANCESC MIRALPEIX VILAMALA (Coinvestigador Principal)
JOAQUIM NADAL FARRERAS (Investigador)
ROSA CREIXELL CABEZA (Investigador)
ADRIÀ VÁZQUEZ VIVES (Equip de treball)
ANNA NADAL TENLLADO (Equip de treball)
SARA MONTROIG CRUSET (Equip de treball)
FRANCISCO AGUSTI VIVAS (Equip de treball)
MAURO SALIS (Equip de treball)
JULIEN LUGAND (Equip de treball)
DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE
El projecte Reflexos del sobrenatural. El cicle del retaule a Catalunya, de la fi de l'Edat Mitjana a l'Academicisme sorgeix de la rica experiència que el grup coordinat atresora a l'estudi de les arts figuratives a Catalunya des del final de l'edat mitjana fins a la fi del segle XVIII i dels seus avatars patrimonials, posada de manifest en diversos projectes ministerials i autonòmics, en nombroses publicacions, al comissariat de diverses exposicions, a l'organització de seminaris, etc. Al llarg de 3 de 35 dels anys, una part considerable de les aportacions de l'equip coordinat ha tingut el retaule i els seus oficis com a objectiu, sigui en estudis de caràcter monogràfic, sigui en el context d'investigacions sobre autors vinculats al gènere, sigui a el marc de treballs sobre la cultura religiosa, és a dir en enfocaments interessats per qüestions d'iconografia. Entre altres aportacions, els materials obtinguts han permès la creació d'un entram d'informacions dens i la construcció d'un marc metodològic i crític que ha enriquit el coneixement del panorama artístic tardogòtic i, sobretot, ha contribuït decisivament a la normalització historiogràfica del gran cicle de l'època moderna a Catalunya després de dècades de minusvaloració.
Ara bé, com més avancem i aprofundim en l'estudi d'aquest gènere artístic, se'ns apareix més complex i polièdric. Més possibilitats de recerca i transferència es revelen. Cada pas, cada salt historiogràfic, cada lectura de la bibliografia referida al tema a altres territoris espanyols i de l'Europa catòlica tardomedieval i moderna, revela nous enfocaments i perspectives, proposa noves mirades i noves estratègies de lectura i, per què no, ens recorda que malgrat els nostres coneixements, a l'estudi del retaule a Catalunya existeixen encara escenaris molt poc explorats i que si aconseguim aclarir-los encara més estarem en òptima disposició per proposar una lectura integral del fenomen de la retablística (tipologia, funció, elaboració, recepció, gènere i avatars) a l'antic Principat de Catalunya, una demarcació que per a l'etapa abordada inclou els territoris que van passar a sobirania francesa a partir del tractat dels Pirineus del 1659.
I com més avancem, més sentit veiem a acceptar el repte d'explicar-ho globalment. Es tracta d'un gènere --més potser que una tipologia--, de manufactura sumptuària i simbòlica que al llarg de cinc segles va presidir la vida quotidiana i festiva dels nostres avantpassats, constituint part del seu paisatge bàsic, alhora físic i espiritual , visual i religiós, cultural i monumental. Parlem de la manufactura artística que a l'escenari del Principat va centrar la major part de l'activitat dels tallers d'escultors i pintors, però també de dauradors i assembladors, tots amb les dinàmiques gremials respectives; el llibre monumental on van deixar constància de les seves creences i visions sobrenaturals i, finalment, d'una obra sovint col·lectiva que va desafiar l'enginy de pintors, escultors i tracistes, va absorbir quantitats ingents de recursos financers i va implicar una xarxa complexa de relacions humanes. Un escenari sobre el qual els éssers humans van veure reflectit i van interactuar amb “la seva” més enllà a l'interior dels espais sagrats. Un gènere, finalment, que va patir les terribles destruccions provocades durant la Guerra Civil i que, simètricament, va ser objecte de decisives operacions de salvaguarda. Unes i altres marquen encara avui dia la gestió patrimonial i en particular la de les col·leccions de molts dels nostres museus. I un món, a més a més, on el reflex de la participació de la dona i la possibilitat de lectura des d'una perspectiva de gènere és un gran repte per conèixer i explorar.
