Estudi del mobiliari barroc de la farmàcia Esteva de Llívia (s. XVII-XVIII)

El projecte dut a terme s’emmarca en el conveni signat entre l’Institut Català de Recerca en Patrimoni cultural i el Museu Municipal de Llívia consistent en la recerca i anàlisi del conjunt de l’antiga farmàcia Esteva de Llívia.

Al Museu Municipal de Llívia es conserva el conjunt moble d’època moderna procedent de la farmàcia que va regentar la família Esteva des del primer terç del segle XVIII fins al 1926. Per una banda, destaca un conjunt de vint-i-set caixes policromades d’autor desconegut, que presenta una iconografia única amb el retrat de figures de sants i santes, i altres personatges històrics. Per altra banda, s’hi conserven dos cordialers barrocs, un provinent de la farmàcia de Llívia, i l’altra de la farmàcia Martí de Puigcerdà. Ambdós s’han atribuït al taller dels escultors Josep i Pau Sunyer, i se situen en una cronologia aproximada del primer terç del segle XVIII, coincidint amb la regència del primer apotecari de la família, Jaume Esteva Sala.

L’estudi ha consistit en l’anàlisi històrica i artística del conjunt (fusteria, escultura, policromia, etc.) i la descripció de les peces, per tal d’aportar noves reflexions entorn d’aquests objectes i exposar algunes dades que permetin afinar la seva anàlisi historicoartística.

El resultat d’aquesta recerca ha permès afegir noves referències documentals que reforcen algunes hipòtesis sobre l’origen d’aquell establiment, així com altres informacions inèdites entorn d’apotecaris i personatges vinculats a oficis de la salut, com adroguers, cirurgians, o doctors en medicina, que serviran per explicar el context històric de la farmàcia Esteva a la Cerdanya a principis del segle XVIII.

La metodologia de recerca ha consistit en desenvolupar diverses tasques en paral·lel. En primer lloc la documentació gràfica de les peces conservades al museu i la recopilació bibliogràfica entorn del conjunt moble. I en segon lloc, la recerca arxivística, fonamentalment duta a terme a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya, i centrada en el fons notarial que s’hi conserva. Puntualment s’ha fet una cerca en altres arxius com ara al de Perpinyà (Arxius Departamentals del Pirineus Orientals) i Barcelona (Arxiu Històric de Protocols de Barcelona), amb l’objectiu de localitzar inventaris d’apotecaris de la mateixa cronologia per tal de realitzar una comparativa amb botiges de farmàcia del mateix període.

Aquestes tasques s’han complementat, és clar, amb l’estudi de la iconografia representada en aquests objectes ?principalment en les caixes policromades?, així com la descripció de tots els elements que configuren aquest conjunt.

VÁZQUEZ VIVES, Adrià (2023). “La farmàcia Esteva de Llívia i el conjunt moble d’època moderna (s. XVII-XVIII)”. ERA, revista cerdana de recerca, núm. 5. (edició en curs).