Francesc Miralpeix Vilamala
Francesc Miralpeix Vilamala (Sant Hilari Sacalm, La Selva, 4 de gener de 1973)
Àrees de treball: Història de l'Art/ Art barroc (Arquitectura, pintura, escultura) / Col·leccionisme /Mercat artístic/ Patrimoni.
Doctor en història de l’art per la Universitat de Girona (Premi Extraordinari de Doctorat 2005). És professor titular d’història de l’art modern a la mateixa universitat. Ha estat director del programa de doctorat en ciències humanes i de la cultura (2010-2011) i Director de la càtedra Dr. Bofill en Ciències i Humanitats (2013-2018) de la Universitat de Girona. És codirector de la col·lecció Histoire de l’art / Història de l’art, editada conjuntament entre la Universitat Via Domitia de Perpinyà i l’Institut de Recerca Històrica de la UdG.Forma part del grup de recerca consolidat de la Generalitat de Catalunya (2009 SGR 917) i del Grup d’Investigació “Reflejos de lo sagrado. El ciclo del retablo en Cataluña, del final de la edad media al academicismo. Modelos, fortuna patrimonial y perspectiva de genero (Ministerio de Ciencia e Innovación, PID2020-114339GB-C21).
Com a investigador, s’ha especialitzat en les manifestacions artístiques del període barroc i en l’estudi del fenomen del col·leccionisme. En el camp de la pintura, la seva tesi doctoral ha abordat la figura i l’art del pintor Antoni Viladomat i Manat (1678-1755). En diversos articles ha estudiat i donat a conèixer aspectes poc coneguts o inèdits de l’art i l’obra de pintors del període, com ara Joan Gallart, «Joan Gallart (ca.1670-1714) en el context de la pintura catalana de la fi del segle XVII i dels primers anys del segle XVIII. Noves atribucions», a Actes de les Jornades d’Història de l’Art a Catalunya. L’època del Barroc i els Bonifàs (Valls, 2007); Joan Arnau, «Addenda a la biografia i l’obra del pintor Joan Arnau Moret (1603-1693)» (Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Barcelona, 2009); Joan Pau Casanoves i Fernando de Segovia, «Episodis de pintura barroca al bisbat de Girona durant el primer terç del segle XVIII. Joan Casanoves II, Joan Pau Casanoves i Fernando de Segovia» (Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, Girona, 2009), i Marià Colomer i Joan Carles Panyo, «Els últims barrocs. Les pintures de la Congregació dels Dolors de Girona i el canvi d’atribució de Joan Carles Panyó a Marià Colomer» (Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, Girona, 2012).
En el terreny de l’arquitectura, ha estudiat el procés de realització i finançament de la façana barroca de la catedral de Girona (Locus Amoenus, 2007-2008). S’ha interessat, també, per l’estudi del patronatge artístic i per les col·leccions aplegades per l’estament dels canonges («Evêques, chanoines et promotion artistique à Gérone dans l’époque baroque» —dins el col·loqui Casa Velázquezcelebrat a Girona el 2010— , «Pintors i pintures del Set-cents en terres gironines. Estat de la qüestió i noves aportacions» (Pedralbes. Revista d’Història Moderna, Barcelona, 2011); i l’estudi de la pinacoteca del vilanoví Josep Antoni de Cabanyes (“Col·leccionisme i gust artístic de Josep Anton de Cabanyes i Ballester (1797-1852) a través del manuscrit Catálogo y descripción de algunos cuadros que poseeDn. José Antonio de Cabanyes (c. 1850)”, Locus Amoenus[Universitat Autònoma de Barcelona] 15, 2017, 193 – 222). També s’ha interessat per la conformació dels models visuals en l’art català del segle XVIII («Pintores franceses en Cataluña y catalanes en Francia en los siglos XVII y XVIII. Sobre modelos e influencias», a Les échanges artistiques entre la France et l’Espagne (XVe - fin XIXe siècles)(Perpinyà, Presses Universitaires de Perpignan, 2012); per la pervivència de la simbologia austriacista en el context de la Guerra de Successió —dins la col·lecció «Barcelona 1700. Política, economia i guerra» (Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2012)—, i més recentment per la dimensió votiva de la pintura institucional catalana del segle XVII, com es mostra a «Pestes, plagas y guerras. El encargo artístico votivo en la Cataluña de la segunda mitad del siglo XVII», a Les altres guerres de religió. Catalunya, Espanya, Europa (segles XVI-XIX)(Girona, Documenta Universitaria, 2012).
En allò tocant a l’escultura, ha editat i estudiat, amb Gabriel Martín, el llibre de comptes de l’escultor Josep Barnoya intitulat Del taller a l’Escola de Dibuix. Josep Barnoya Viñals i el Llibre de comptes de totas las feynas que tinch ajustadas (1773-1816), Girona, Diputació de Girona, 2017. La plàstica escultòrica dels sants moribundsdel barroc també ha estat abordada a “Feliz anhelo. Éxtasis y muerte en la plástica catalana del barroco”, Alberto Castán y Concha Lomba (editores) Eros y Thanatos. Reflexiones sobre el gusto III. Zaragoza, Diputaciín de Zaragoza, Institución Fernando el Católico, 2017, p.111-130.
Des d’un altre vessant de la recerca, ha participat en la catalogació dels fons d’època moderna del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, del Museu de Mataró, del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, de la retaulística d’època moderna del Principat d’Andorra i del Museu Diocesà d’Urgell. De manera puntual, ha col·laborat en la redacció d’estudis per a diverses exposicions («Llums del Barroc», «Alba daurada. L’art del retaule a Catalunya», «Pedralbes. Els tresors del monestir», «Obras maestras del Museo de Montserrat en BBVA. De Caravaggio a Picasso» i «Fascinació per Grècia»). És coautor de la monografia L’art barroc a Girona (Girona, Diputació de Girona i Obra Social La Caixa, 2011), i ha participat en la redacció de capítols per a les monografies La Guerra de Successió i la Nova Planta. 300 anys de canvis històrics a Girona(Girona, Bell-lloc del Pla, 2010), Universitat de Girona. Història, arquitectura i patrimoni (Girona, Universitat de Girona, 2011) i El monestir de Sant Joan de les Abadesses(Sant Joan de les Abadesses, Junta del Monestir de Sant Joan de les Abadesses i Consorci Ripollès Desenvolupament, 2012).
Ha estat comissari de les exposicions dedicades a Antoni Viladomat celebrades en el marc dels actes commemoratius del Tricenteari de la Guerra de Successió (MNAC, Museu d’Art de Girona, Museu de Mataró, Basílica de Santa Maria de Mataró, Museu Diocesà i Comarcal de Lleida) i de les mostres Els Morató i l’art del seu temps al bisbat de Solsona(Museu Diocesà i Comarcal de Solsona);La Girona d'època moderna: de l'obrador al baluard (segles XVI-XVIII)(amb Xavier Torres, Museu d’Història de Girona); Passió col·leccionista. Pere Valls i Vila, Girona, Museu d’Art de Girona. 15 de febrer-29 de maig de 2016 (amb Gabriel Alcalde); Sub tuum praesidium. Sota la vostra protecció. La imatge de la Mare de Déu al Bisbat de Solsona, Solsona, Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, 2016 (amb Imma Lorés). També co-comissari amb Joann Yeguas de l’exposició Artesans del Barroc. Cervera i l’art del seu temps (Museu de Cervera. Octubre 2019-Abril 2020) i co-comissari de l’exposició Falsos verdaders, l’art de l’engany (Museu d’Art de Girona, 22 de novembre de 2019 al 8 de novembre de 2020, premi a la millor exposició al VIII premis de l’Associació de Museòlegs de Catalunya).
És vocal de la Junta de Qualificació, Valoració i Exportació de Béns del Patrimoni Cultural de Catalunya.
