Carles Gorini Santo

Investigador postdoctoral.

Doctor en Història i Màster en Comunicació i Estudis Culturals per la Universitat de Girona (2024, 2011). Llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona (1990). Col·legiat al Col·legi de Periodistes de Catalunya (núm. 9008).

Del 2006 al 2014 va fer de redactor a la revista Engega, divulgant recerques de la Universitat de Girona. L’any 2015 va dirigir la Fundació Privada Jaume Casademont i, des del 2016, com a freelance, es va especialitzar en inventaris de patrimoni cultural. En aquest àmbit va participar en la redacció del Mapa d’Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes (2018) i en la conceptualització de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera (2017-2018). Va concloure l'etapa el 2019 amb el Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni arquitectònic, arqueològic i ambiental de Vilobí d’Onyar, aprovat el 2021. L’any 2020 va ser assessor en comunicació al gabinet de la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

El 2019 va iniciar la seva col·laboració amb l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC), especialitzant-se en l’estudi del patrimoni ferroviari a Catalunya. Destaquen els seus treballs per al Consorci de les Vies Verdes de Girona (Inventari del patrimoni cultural de les Vies Verdes de Girona (2919; Els secrets de les Vies Verdes, 2021) i la seva recerca sobre la patrimonialització d’antigues línies ferroviàries (Les traces dels carrilets gironins, 2022). Aquests estudis van portar l’ICRPC a proposar a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) un inventari del seu patrimoni històric (El Patrimoni Cultural de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Diagnosi i proposta d’actuacions. 2020-2021). Actualment, participa en convenis interadministratius (2021-2025) i en la Comissió de Patrimoni Ferroviari de FGC. Ha escrit diversos inventaris sobre ferrocarrils històrics.

La seva principal línia de recerca aborda els orígens del turisme a la muntanya catalana en relació amb els transports moderns, reflectida en la seva tesi doctoral La muntanya a Catalunya: Institució moral i negoci turístic. El projecte de Ferrocarriles de Montaña a Grandes Pendietes a Núria (1917-1936). També investiga el treball ferroviari a Catalunya. Amb Eduard Caballé és autor de Ferroviaris en Guerra (2024).

Ha publicat en revistes com Journal of Tourism History, Locus Amoenus, Ayer, TST Transportes, Servicios y Telecomunicaciones i Fulls de l’Arxiu de Santa Maria de Mataró, a més de contribuir amb capítols en llibres i divulgar els seus estudis en congressos i mitjans de comunicació.

Des del gener de 2025, és editor-director de la revista científica TST, Transportes, Servicios y Telecomunicaciones.