Presentació del llibre Glazing on White-Washed Tables / Vitralls sobre taules de vitraller
El proper dimarts 23 de desembre a les 19:00 h, al Saló del Tron del Museu d’Art de Girona (Pujada de la Catedral, 12) tindrà lloc la presentació del llibre Glazing on White-Washed Tables / Vitralls sobre taules de vitraller, d’Anna Santolaria
L’ICRPC ha publicat el número 10 de la col·lecció ICRPC Llibres. En aquesta ocasió s’ha editat la recerca Glazing on White-Washed Tables / Vitralls sobre taules de vitraller, de la investigadora Anna Santolaria Tura.
L’acte comptarà amb la presència de l’Excm. I Rvdm. Sr. Francesc Pardo, bisbe de Girona i l’Il·lm. Sr. Joan Giraut, president de la Diputació de Girona. També assistiran la directora del Museu d’Art de Girona, Carme Clussellas i el director de l’ICRPC, Joaquim Nadal.
El número 10 de la col·lecció ICRPC Llibres
Quan des de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, en contacte amb la Universitat de York, vam tenir coneixement del treball que s’havia presentat sobre la taula de vitraller del Museu d’Art de Girona vam creure que tenia interès publicar-lo.
Primer perquè és un treball que complementa i amplia els nombrosos treballs que ha dedicat Joan Vila-Grau a la taula de vitraller de Girona i també l’apartat que hi dedica el llibre Els vitralls de la Catedral de Girona (1987) publicat per l’Institut d’Estudis Catalans en el marc del “Corpus VitrearumMediiAevi” i del que són autors Joan Ainaud, Joan Vila-Grau, Mª Assumpta Escudero, Antoni Vila, Jaume Marquès, Gabriel Roura i Josep M. Marquès, amb fotografies de Ramon Roca i Junyent.
En segon lloc perquè l’estudi que presentem es caracteritza per aprofundir en la identificació de les tècniques de vitraller i aclarir els usos, la freqüència dels usos i el caràcter unitari dels fragments conservats de la taula de vitraller del Museu d’Art.
En tercer lloc perquè aquest estudi, redactat inicialment en anglès i defensat així a la Universitat de York, s’acompanya ara d’un pròleg molt escaient de la professora Sarah Brown que ajuda a acabar de situar la taula en el context internacional.
I finalment per la singularitat de la peça que en molt bona mesura en fa una peça única. És veritat que hi ha una altra taula encastada en un frontal d’altar a Brandenburg. Tanmateix, però, si no se’n desenganxa és poc útil per al coneixement de les tècniques. Però allò que aquí importa, ens sembla, és una altra cosa.
Girona conserva peces d’art úniques a nivell mundial. Per exemple el Tapís de la Creació, el manuscrit del Beat, l’arqueta d’Hixem II, o un dels cims més sublims de l’escultura medieval, l’alabastre jacent d’Ermessenda de Guillem Morei, en paraules de George Steiner.
Situada en una altra escala, en el terreny dels béns mobles i encara en els béns de caràcter instrumental i auxiliar, la taula de vitraller és també única, pel simple fet que no se’n conserva d’altra que es pugui analitzar.
En la presentació al món de la ciutat de Girona i el seu patrimoni ens sembla que aquest caràcter únic permet afegir una peça més a la nòmina dels seus valors singulars.
Joaquim Nadal i Farreras, ICRPC
