EQUIPO

És doctor en Història de l’Art per la Universitat de Girona (2011) i investigador des de desembre de 2022 de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC). Alhora, forma part de l’Institut de Recerca Històrica (IRH) de la Universitat de Girona, adscrit al Departament d’Història i Història de l’Art de la mateixa institució acadèmica. També és integrant dels grups de recerca en Història de l’Art Modern i PRONAPOLI (ambdós a la mateixa UdG).

A la fase predoctoral va gaudir, entre 2007 i 2011, d’una beca de recerca de Formació de Personal Investigador (FPI), gràcies al Ministeri de Ciència i Innovació així com de beques d’estances de recerca a Roma i Nàpols, fent treball d’investigació en institucions com l’Escuela Española de Historia y Arqueología (CSIC) o la Università Federico II de Nàpols.

En el camp de la recerca es dedica a l’estudi de la cultura artística i bibliòfila a Catalunya en el període cronològic que va des del Gòtic tardà fins a l’època del Renaixement, entre finals del segle XV i al llarg del XVI, a través de l’estudi i la recuperació dels patrimonis familiars de l’època. Gràcies als testimonis documentals conservats en els arxius d’arreu del país (bàsicament documentació notarial com els inventaris de béns), mica en mica es dedica a exhumar i recuperar per la memòria col·lectiva aquells exemples que ajuden a definir un període de la història llargament menystingut. Així, ha publicat treballs al voltant dels béns artístics que custodiaven personatges prou singulars com el vicecanceller de la Corona d’Aragó Miquel Mai (a qui va dedicar la tesi doctoral, sota la direcció de Joaquim Garriga), amb la monografia Miquel Mai. Col·leccionisme artístic i bibliòfil a la Barcelona del cinc-cents (dins la col·lecció «Memoria Artium» el 2019); el poeta Joan Boscà, a “Notes i documents sobre Joan Boscà: noves aportacions i algunes qüestions sobre la seva residència barcelonès”, el 2013;  l’ardiaca Lluís Desplà, amb l’article “Más allà de la obra perfecta. EL arcediano Lluís Desplà y su colección anticuaria, el 2021, dins dels actes paral·lels a l’exposició dedicada a l’artista Bartolomé Bermejo, al Museo Nacional del Prado; el jurista Simó Benet de Clariana, a “Magnificència descrita. Els objectes artístics de Simó Benet de Clariana (1520)”, o des d’una perspectiva familiar, també s’ha preocupat de l’estudi de la decoració del casal dels Descoll, o els inicis intel·lectuals del bisbe Antonio Agustín, entre d’altres als quals ha dedicat treballs que es troben en procés de publicació.

A més a més, com a línies de recerca més destacades, també ressegueix el rastre artístic i cultural deixat per les relacions diplomàtiques entre els membres del cos d’ambaixadors que varen viatjar entre els estats italians i Catalunya, així com de l’estudi de les arts decoratives de l’Època Moderna. Altrament, també es preocupa per l’estudi de la cultura antiquària a Catalunya al segle XVI, a partir de les inèrcies artístiques i bibliòfiles importades des de terres italianes. En aquest sentit, està preparant diversos estudis, fruit de la participació en congressos i xerrades en aquest àmbit així com per la necessitat d’omplir aquest buit dins del nostre recorregut historiogràfic.

Ha estat convidat i ha participat en diversos congressos i simposis internacionals, així com a oferir xerrades en centres com el Museu del Prado de Madrid, la Universitat Autònoma de Barcelona o el Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, entre d’altres.

Ha participado como investigador vinculado a proyectos del ICRPC, en el estudio y edición del diplomatario documental de la población de Sant Martí Vell (Gironès)

Publicacions: acadèmia.edu/JoanBellsolell