EQUIP

Joan Bosch i Ballbona

És doctor en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona (1994), director tècnic, des de novembre de 2013, de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC) i professor titular d’Història de l’Art a la Universitat de Girona on imparteix docència en assignatures com ara Art del Renaixement i Art del Barroc a Europa, Del Greco a Velázquez, Caravaggio, Pintura Flamenca i Holandesa del segle XVII: de Rubens a Vermeer i Història de la Cultura ( èpoques moderna i contemporània). Participa en el Màster de Recerca en Humanitats amb la matèria Fonts documentals al servei de la història de l’Art. Ha estat Visiting Professor de les universitats italianes de Sassari i Cagliari i professor ajudant a la Universitat de Lleida.

 

A la Facultat de Lletres de la UdG va assumir els càrrecs de Coordinador de l’Estudi d’Història de l’Art (1996-2000), Vicedegà (2002-2005) i Director del Departament d’Història i Història de l’Art (2009-2013).

 

Fa recerca sobre l’art dels segles XVI i XVII produït a Catalunya, posant l’accent en l’estudi crític i la redescoberta d’alguns dels autors i de les obres més significatius d’aquell panorama històric i en el fenomen de la recepció de la cultura artística internacional. Ha publicat llibres sobre Agustí Pujol (2009), la retaulística del Bages durant el segle XVII (1990), els retaules majors de Santa Maria Arenys de Mar (2004) i de la Prioral de Sant Pere de Reus (amb Joaquim Garriga, 1997), i articles sobre Pere Nunyes, Joan Baptista Toscano, Antoni Rovira, etc. Ha estat comissari de les exposicions Tapissos de la Seu Vella,   De Flandes a Itàlia, (ambdues amb Joaquim Garriga, 1992 i 1998), Llums del Barroc (2004) i Alba Daurada. L’art del retaule a Catalunya (2006).

 

Està preparant publicacions sobre la cultura artística dels obradors artístics del Principat (partint dels seus estudis “La Culture artistique au service de l'art de dévotion: exemples en Catalogne a l'èpoque moderne”, 2009 i “L'Art del retaule: recursos inventius”, 2007) i sobre el col·leccionisme de la casa dels Toledo, marquesos de Villafranca en temps dels reis Felip II i Felip III, sobre el qual ja n’ha avançat alguns arguments als articles “Paul Bril, Wenzel Cobergher, Jacob Frankaert I, Willem I van Nieulandt y los ermitaños de Pedro de Toledo, V marqués de Villafranca”, “La fortaleza que quiso ser palacio. Notícia de Camillo Camiliani en España” (Locus Amoenus, 2009 i 2013) y “Retazos del sueño tardorenacentista de don Pedro de Toledo” (Anuario del Departamento de Història y Teoría del Arte, 2009).

Actualment és l’investigador principal del projecte d’I + D “Coleccionismo y gusto artistico de la aristocracia catalana y mallorquina en epoca moderna. creacion y dispersion de un patrimonio” coordinat entre la UdG i la UAB (Ministerio de Economía y Competitividad, HAR2012-39182-C02-01).

Ha estat Premi Extraordinari de Doctorat a la Universitat de Barcelona (1994), Premi d’investigació Antoni Pedrol Rius (1995). Pertany a la Comisión de Artes y Humanidades de Doctorado de l’agència ANECA. Entre 2006 i 2012 va ser vocal de la Comissió Territorial de Patrimoni de Girona i des de l’any 2007 ho és de la Junta de qualificació, valoració i exportació de béns del patrimoni cultural de Catalunya del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

    PUBLICACIONS  

    ARTICLES  

Frase Negra