Línies de Recerca
1. Procesos de patrimonialització i usos del patrimoni
Aquesta línia enllaça directament amb els orígens de l’ICRPC, unint les que van ser les seves dues línies fundacionals i, en ella, el centre pot mostrar la seva experiència. En els darrers anys s’han assolit progressos importants en la investigació desenvolupada entorn els processos de patrimonialització i els usos del patrimoni, raó per la qual l’Institut ha adquirit una expertesa i reconeixement destacats en aquest camp
La recerca en el marc d’aquesta línia posa el focus en qüestions relacionades amb la transformació i atribució de valor patrimonial a objectes i béns culturals. La transformació de béns culturals en recursos patrimonials, així com la posada en funcionament de museus, centres d’interpretació i altres equipaments similars, són activitats socials promogudes a partir d’una pluralitat de motivacions. Aquesta diversitat també es manifesta en els discursos que es vehiculen a través del patrimoni i dels usos que els diferents actors socials fan d’aquests recursos. Es tracta de factors que son molt dinàmics i en evolució constant, ja que estan totalment condicionats pel context històric i per la rellevància social dels grups que intervenen en la gestió de béns i equipaments. L’Institut desenvolupa activitats d’investigació que pretenen identificar la identitat i les motivacions dels grups i agents que creen i utilitzen el patrimoni, així com també l’anàlisi de l’evolució de les pràctiques patrimonials al llarg del temps.
2. Salvaguarda i destrucció del patrimoni: conflictes bèl·lics i socials
La destrucció del patrimoni cultural es refereix a la pèrdua o el deteriorament dels béns culturals, mobles, immobles i immaterials que tenen un valor històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, científic o social. Els motius de la destrucció poden ser humans (guerres, vandalisme, saqueig, desenvolupament urbà, negligència, manca de conservació, massificació de visitants, canvi climàtic) o naturals (terratrèmols, inundacions, huracans i tornados, erupcions volcàniques, esllavissades i altres efectes del canvi climàtic). De totes aquestes, els enfrontaments bèl·lics són la causa més important de pèrdues patrimonials. A Europa son diversos els centres d’investigació que analitzen aquestes pèrdues, focalitzant l’anàlisi en els conflictes armats d’època contemporània (les dues guerres mundials). L’ICRPC s’ha sumat a aquesta tendència global, i s’ha consolidat com a centre especialitzat en l’estudi de la salvaguarda i destrucció del patrimoni durant la Guerra Civil espanyola.
3. Els públics del patrimoni cultural
La missió de l’OPPCC és contribuir a l’excel·lència dels museus i equipaments patrimonials en les seves relacions amb els públics, usuaris i grups d’interès, amb la finalitat de fomentar el desenvolupament de l’ús social del patrimoni cultural, tant en quantitat com en qualitat. L’OPPCC vol esdevenir un organisme de referència per al sector del patrimoni cultural a Catalunya, en matèria de recerca i coneixement dels públics.
L’OPPCC s’ha posicionat com un actor clau en tot allò que fa referència als públics del patrimoni cultural i la seva avaluació, donant suport al sector per reflexionar sobre el coneixement dels públics i que oferint un lloc de trobada a les administracions públiques. Dona suport en aquesta matèria a tots els museus i equipaments patrimonials, prioritzant els mitjans i petits. Proporciona al sector informació valuosa, caracteritzada per la profunditat i l’amplitud de les dades quantitatives que constituiran la base per incorporar-hi les dades qualitatives. Una mostra de la consolidació i legitimació de l’OPPCC dins del sector del patrimoni cultural és que tots els museus i equipaments patrimonials utilitzen el model de recompte de visitants estandarditzat i homogeneïtzat fet per l’OPPCC. També n’és una mostra la confiança de les autoritats en l’OPPCC per executar projectes considerats com a prioritaris, com el Baròmetre Social dels Museus del Servei de Museus i Protecció de Béns Mobles del Departament de Cultural de la Generalitat de Catalunya.
4. Monuments, llocs, museus i col·leccions
Qualsevol recurs patrimonial, fins i tot els de caràcter intangible està vinculat a comunitats i indrets concrets. De manera tradicional a Europa hem pogut entrar-hi en contacte a través dels museus i els monuments visitables però aquests equipaments no viuen aïllats del seu entorn. De fet la majoria de béns patrimonials actualment considerats estan plenament integrats dins els paisatges urbans i rurals. Aquestes circumstàncies generen un camp d’estudi ampli dins del qual l’ICRPC s’hi ha aproximat amb diversos eixos.
El primer és el de la multidimensionalitat, ja que tenim en compte els elements patrimonials bàsics però també els equipaments museístics que els conserven i difonen. El nostre enfocament és sistèmica i té en compte diverses escales d’anàlisi: des de l’objecte singular, passant pel museu i fins arribar a l’entorn geogràfic, social i natural que els acull i que rep els efectes de la seva presència, sense oblidar mai els seus indrets i societats originaris. En aquest sentit podem esmentar projectes com el dels jaciments prehistòrics de Serinyà, en els quals desenvolupem des de la recerca arqueològica bàsica fins al disseny dels discursos i elements de la museografia que donaran servei als visitants als mateixos jaciments i també col·laborem amb els museus locals i nacionals que conserven materials d’aquest conjunt patrimonial.
El segon eix que tenim en compte en aquesta línia de recerca és el de la multidisciplinarietat. Per això el nostre personal investigador està capacitat per estudiar béns patrimonials generats al llarg de tota la història de la humanitat, des de la prehistòria fins a l’actualitat. L’expertesa col·lectiva de l’equip permet a l’institut analitzar tant artefactes tècnics, creacions arquitectòniques, objectes artístics, registres textuals, elements del patrimoni intangible, sistemes complexos d’infraestructures de comunicació, etc. La nostra xarxa de contactes permet, si fa falta, configurar equips especialitzats en tots els tipus de patrimoni que la societat actualment contempla.
