Adrià Vàzquez Vives

Doctor en Història de l’Art per la Universitat de Girona amb la tesi doctoral L’obrador d’Antoni Peitaví i la producció de retaules als comtats del Rosselló i la Cerdanya (c. 1560?1592). Ha estat beneficiari d’un contracte predoctoral amb la Universitat de Girona a través de les Ajudes Predoctorals per a la formació de doctors (FPI) de la convocatòria 2016 (MINECO) dins dels projectes del grup de recerca en Art Modern de la Universitat de Girona: Arte, oficio y mercado: la condición del artista en Cataluña y Baleares durante los siglos XV al XVIII (2016-2021) i Reflejos de lo sagrado. El ciclo del retablo en Cataluña, del final de la Edad Media al Academicismo. Modelos, Fortuna patrimonial y Perspectiva de género (2021-2025). En la tesi de doctorat estudia el pintor Antoni Peitaví (c. 1560-1592) en el context del romanisme pictòric del segle XVI a Catalunya, així com la producció de retaules als antics comtats del Rosselló i la Cerdanya. Les seves línies principals d’investigació són l’art dels segles XVI i XVII produït a Catalunya, i en concret la de la pintura catalana de la segona meitat del Cinc-cents, així com la recepció de la cultura gràfica europea a Catalunya durant aquesta època.

Ha realitzat pràctiques a l’ICRPC en la catalogació de l’art d’època moderna d’Andorra (2014), i ha col·laborat en l’estudi dels fons d’època moderna del Museu Capitular de la Seu d’Urgell juntament amb l’equip de recerca d’art modern de la UdG (2017). També ha format part del comitè científic en el catàleg de l’exposició Autour d’une oeuvre restaurée. Le retable de la Renaissance de Vallcebollère, comissariada per Guillem Dalmau (encarregat de comunicació i documentació del Centre de Conservation et de Restauration Du Patrimoine, i sota la direcció d’Isabelle Jubal Despéramont (2018), i ha participat en el col·loqui PICTOR. Le métier en Europe au XVIe siècle, celebrat a Paris (2019) amb la conferència «Le métier de peintre en Catalogne Nord à la Renaissance (seconde moitié du XVIe siècle». Ha publicat a la revista Avenç juntament amb el doctor Joan Bosch Ballbona («La revelació dels “patriarques” del museu Diocesà d’Urgell», 2017); i al volum Peindre à Toulouse aux XVe-XVIe siècle, sota la direcció de Frédéric Elsig («Remarques sur le “romanisme” catalan dans la peinture du XVIe siècle», 2020).

Com a investigador a l’ICRPC, ha treballat el mobiliari artístic dels segles XVII i XVIII de l’antiga farmàcia Esteva de Llívia, concretament en les caixes policromades i els dos “cordialers” conservats i actualment exposats al Museu Municipal de Llívia. A més, fa recerques sobre l’art dels segles XVI i XVII produïts a Catalunya, actualment centrades en l’estudi de la producció pictòrica dels pintors homòlegs Jaume Huguet així com de la recepció de la cultura artística del seu període. També col·labora en el projecte ministerial I+D IGUEMUS, particularment en l’estudi i gestió de fons fotogràfics de la Guerra Civil i dels fons museístics per tal de resseguir les col·leccions incautades i ampliar el coneixement sobre la itinerància de les obres a Catalunya durant aquest període.